Balma de la Graiera

Balma de la Graiera, jaciment arqueològicEls primers habitants de l'actual terme municipal de Calafell van ocupar la Balma de la Graiera fa més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic es troba situat al vessant dret del congost del Torrent de la Cobertera. Es tracta d'una balma de 6 m d'amplada i 8 m de fondària que està al peu d'una paret calcària de 7 m d'alçada.

Durant el període del paleolític superior inicial, els ocupants de la balma es dedicaven a la cacera d'animals de mida gran. Destaquen, sobretot, les nombroses restes de cavalls, d'alguns cérvols i de conills. Les restes d'ossos que s'han trobat d'aquestes espècies apareixen molt fragmentades. Generalment, presenten una fractura transversal, la qual cosa indica que devien aprofitar el moll de l'os.

Entre els objectes de pedra recuperats d'aquest període destaquen les rascadores i peces denticulades atípiques classificables entre el gravetià final i el protosolutrià. Tot i no haver-se trobat restes humanes, aquest tipus de material va associat a l'homo sapiens sapiens modern.

Un element destacable recuperat ha estat un conjunt d'ossos treballats. Es tracta de tres ossos, dos dels quals presenten incisions que podrien correspondre a senyals d'esquarterament, però un tercer es troba clarament decorat. És un os amb forma de placa, probablement un tros d'omòplat d'un animal gran. Degut al seu estat fragmentat i calcinat és difícil saber si es tracta d'un objecte d'ornament o d'una eina. Malgrat això, aquest objecte és una singular mostra d'art moble, ja que a la resta de jaciments de Catalunya del mateix període només es documenten dues peces més.

La balma era un lloc de pas. Tot i que hi ha testimonis d'activitats com la talla de pedra o la cocció d'aliments, no es conserven restes de llars. Les espècies que es caçaven s'organitzaven en ramats i es desplaçaven de forma estacional. Es devia tractar de grups de caçadors provinents de l'altre cantó de la depressió del Penedès que es dirigien cap a les planes costaneres tot seguint els ramats d'animals salvatges. Aquestes planes eren molt més àmplies que en l'actualitat, ja que s'ha calculat que el nivell del mar estava entre 50 i 70 metres per sota del nivell actual. La gorja creada pel torrent de la Cobertera és un dels accidents geogràfics que permetien creuar la Serralada Litoral.

La balma de la Graiera es troba situada de forma estratègica en aquest congost i possiblement era utilitzada per aquests grups de caçadors-recol·lectors de fa més de 20.000 anys com a lloc de transformació de les peces caçades arran de riu.

La següent ocupació caldria situar-la al període epipaleolític i presenta també restes d'activitats de cacera, com l'anterior, però varia el tipus d'animals capturats. En aquest nivell apareixen sobretot restes de conills i algunes cabres. És interessant esmentar la presència de restes de linx, animal que es devia aprofitar per la bona qualitat de la seva pell més que per menjar. També s'han recuperat restes de peix d'aigua dolça, de l'espècie dels salmònids, i restes de petxines. Algunes presenten petites perforacions i no se'n pot descartar l'ús com a ornament.

Pel que fa als objectes de pedra és important destacar l'ús de matèries primeres amb una tècnica de talla molt diferent a la del nivell paleolític. La seva mida és molt petita. Tampoc es troben restes de llars ni d'organització clara de l'espai.

Finalment, i ja desmantellat per les successives activitats agrícoles i aterrassaments moderns, es va constatar l'existència d'un tercer nivell representat per restes ceràmiques de diverses fases de la prehistòria recent: de l'horitzó campaniforme, de l'edat del bronze inicial i del període dels camps d'urnes, i fins i tot ceràmiques ibèriques tardanes (segles III-II aC). En aquest sentit cal assenyalar l'antiga troballa, prop de la balma, d'una fletxa de bronze i un fragment ceràmic caracteritzat, en el seu moment com hallstàttic i que es troba al Museu de Vilanova i la Geltrú. D'igual manera, els materials de les primeres actuacions arqueològiques es troben a diversos museus de la zona: El Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.