Confraria de pescadors

Es troba ubicada al centre del passeig marítim, al final del carrer de Sant Pere, el qual era la perllongació del camí que unia el poble amb la platja. Separava la façana litoral en dos parts, anomenades "trajos", el de llevant i el de garbí o de l’espineta.

Confraria de pescadors, Calafell platja

És un edifici de planta rectangular, d'una sola planta i coberta plana, amb la façana principal que dóna a l'avinguda de Sant Joan de Déu i la posterior a la platja. A l'edifici originari es van adossar, posteriorment, diversos cossos. Un al costat nord-oest, amb coberta de teula aràbiga de tres aiguavessos, i dos a la banda de la platja; un amb coberta plana i l'altre amb coberta d'un aiguavés de fibrociment. En un d'aquest, el situat al costat sud-est, que es va construir l'any 1969, hi ha la Llar del Pescador Jubilat.

Exteriorment, l’edifici té una composició molt senzilla. Els únics elements formals són un sòcol un llistell i una cornisa. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc i blau. A la façana principal hi ha un plafó de rajoles, col·locat recentment, amb la representació de sant Pere. Al cos del costat nord-oest hi ha el varador amb la màquina per arrossegar les barques original de la dècada dels anys 20 del segle XX, popularment coneguda com "maquinilla", i la qual recentment ha estat declarada com a Bé Cultural per la Generalitat de Catalunya.

A començaments del segle XX el nombre de persones que es guanyaven la vida a Calafell gràcies a la pesca era prou elevat com per decidir crear una institució que vetllés pels pescadors en cas de malaltia. L'any 1902, es va redactar el "Reglamento para el régimen y gobierno de la Sociedad de Socorros Mútuos que bajo la invocació del Glorioso Apóstol San Pedro se halla establecida en el barrio de la playa del pueblo de Calafell". La seu social d'aquesta societat era a cal Manot. L'any 1914 es va crear una nova associació, el "Gremio de Pescadores de Calafell", amb l'objectiu de defensar els drets dels associats, facilitar la millora de les relacions entre els pescadors, millorar els aspectes morals i materials dels seus membres i esdevenir una plataforma de pressió davant de qualsevol autoritat administrativa. La seu social es va establir a l'edifici del "Peso", seu actual de la Confraria. Per tant, l'objectiu d'ambdues societats era prou diferent. Entre els anys 1917 i 1925 el "Gremio de Pescadores" es va transformar en el "Pósito de Pescadores", popularment conegut com a Pòsit. Per la seva banda, la "Sociedad de Socorros Mútuos" es va passar a nomenar "Hermandad de San Pedro", però popularment es coneixia com la Germandat.

L'any 1920, el Pòsit va adquirir el terreny i va construir el local del bot de salvament, així com el propi bot. L'any 1940, les dues associacions existents abans de la Guerra Civil s'uneixen en una de sola que primer es denominarà "Gestora de la Hermandad de Pescadores del Glorioso Apóstol San Pedro" i, poc després, "Pósito de Pescadores de San Pedro de Calafell". Les ordenances del que definitivament seria la "Cofraría de Pescadores de Calafell", van ser inscrites al "Registro Central de Entidades Sindicales" l'any 1947. La Confraria havia assumit el paper de les dues institucions.

Des de la fundació de les dues entitats inicials, la Confraria ha desenvolupat una intensa activitat en l'àmbit social del municipi, des de l'adquisició d'un cotxe fúnebre a la construcció d'unes escoles. Així, l'any 1969, es va construir, adossada a l'edifici de la Confraria, la Llar del Pescador Jubilat, que va ser la primera d'aquestes característiques de Tarragona.