Cova de Mas Romeu

Es troba situada a la vessant nord de la muntanya de Mas Romeu, a uns 500 metres a ponent del mas. El turó on es troba la cova forma part de la serralada que tanca, se sud-oest a nord-est, la petita vall formada per la riera de Montpaó, la qual s'obre al sud-oest, on la riera s'uneix al torrent de la Cobertera. Des de la cova es domina visualment tota la vall, així com l'elevació on es troba el llogarret de Montpaó.

La cova de Mas Romeu

És una cova de secció circular de 2 m de diàmetre i 9,85 m de profunditat, la qual està formada per una sola galeria a la qual es poden distingir quatre sales. L'alçada mitjana de la cavitat no arriba als dos metres i a mida que es progressa cap a l'interior té menys alçada fins a resultar impracticable.

Va ser objecte de treballs d'excavació als anys vint del segle XX i sembla que no se'n publicaren els resultats. Davant la cova, Pere Giró va trobar una col·lecció d'ascles de tipus arcaic que relaciona amb peces de l'Abric Romaní de Capellades. La cova va ser estudiada per A. Ferrer el 1953, el qual la va catalogar com a cova sepulcral eneolítica. Les restes òssies obtingudes –de les quals destaquen vint peces dentàries-, estaven totes remogudes i no es van poder individualitzar els enterraments als quals pertanyien. El mateix succeeix amb els materials: puntes de fletxa, fragments de ceràmiques llises i gran quantitat de sílex. La falta d'una seqüència estratigràfica tan sols va permetre als excavadors establir paral·lels tipològics amb diferents horitzons culturals (indústries epipaleolítiques, ceràmiques del Bronze Inicial i Mig). Els materials van ser dipositats al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i al Museu de Vilafranca.

Des de la dècada dels anys 50 del segle XX, la cova de Mas Romeu no va tornar a ser objecte de cap altre treball d'investigació fins l'any 2006, que es va dur a terme una intervenció arqueològica per percebre l'estat real del jaciment, excavar els indrets on podia perdurar sediment de les antigues intervencions, realitzar-ne una nova topografia i fer una valoració de conjunt final. Es van buidar totes les sales, garbellant el sediment per recuperar totes les restes arqueològiques, tot i que es trobaven fora de context, fins que es van exhaurir els nivells arqueològics. La ceràmica exhumada és molt heterogènia pel que fa a la cronologia. Es van trobar poques restes de ceràmica prehistòrica a mà, normalment sense forma ni decoració. Entre les ceràmiques protohistòriques, destaca la presència d'àmfores ibèriques. També es van documentar vasos vidrats, generalment de blau i blanc i càntirs. El registre lític és molt reduït, hi ha presència d'algunes ascles i fragments d'ascla de sílex. Les restes humanes exhumades són bàsicament petits fragments i ossos de mida petita (dents, falanges, fragments de metacarps i metatars, ossos del carp i del tars, etc), fet que segurament es deu a la manca de garbellat de les antigues excavacions. En algun cas pertanyen a individus infantils inhumats. No s'han recuperat restes òssies humanes cremades.