Edifici del Comú

El Comú o Antic Ajuntament es trobava en una casa de planta baixa i un pis a la plaça de la Constitució. Es tracta d'un edifici quadrat, amb façana amb dues portes: una antiga, feta amb arc rebaixat i una de més nova, més petita i amb muntants i llinda també de pedra, encara que moderna. Presenta un primer pis amb balcó central i dues finestres laterals. El teulat és de doble ràfec i a dues vessants.

La porta principal té gravat l'escut circular del Comú de Calafell que era una creu inscrita dins d'un cercle. A sota hi ha la data de 1768. Entre el balcó i la finestra de la dreta hi ha una placa de pedra que estava dedicada a la Constitució i que està repicada. A la cantonada de la casa hi ha una teiera antiga de ferro, original. La constitució del Comú o Ajuntament de Calafell data de 1493, quan Ferran II el Catòlic va trametre al Governador general del Principat perquè ajudés als calafellencs a recollir els diners per redimir les jurisdiccions senyorívoles i escollir síndics per constituir-se en ajuntament lliure.

El Comú calafellenc es nodria de les terres comunals, on els pagesos pobres anaven a cercar llenya o portaven a pasturar el bestiar (actualment la muntanya del Comú és encara de propietat municipal). També pertanyien al Comú la fleca, on es podia coure el pa per a tothom, i la taverna on es venia l'aiguardent. Els diners obtinguts servien per pagar el mestre de minyons, els salaris de viatges de regidors i altres imprevistos.

Fins el 1714, data en què es va dissoldre, el Comú o Universitat de Calafell va estar format pel "Consell General" que es congregava cada tres anys a la plaça de la Constitució. La convocatòria es feia havent precedit lo so de campana i les demés solemnitats, el dia de Carnestoltes. Una de les funcions del Consell era escollir batlle. Aquesta tradició havia estat confirmada per un privilegi reial concedit per Carles II i que es va mantenir fins el decret de Nova Planta.

Aquest edifici va ser la seu de l'Ajuntament fins a la construcció del nou edifici, ja a la segona meitat del segle XIX. Durant unes obres de remodelació a l'interior realitzades a la dècada dels vuitanta del segle XX va aparèixer emparedada documentació que actualment es troba a l'Arxiu Municipal. Contenia documentació dels segles XVIII i XIX fins el 1864. Entre els 1.300 documents recuperats en destaca un sobre una de les primeres eleccions a batlle del període constitucional (inicis del segle XIX). Precisament la Constitució a la que fa referència el nom de la plaça és la de 1869. Per aquest motiu, el nom de la plaça no va ser canviat durant el període franquista.