Els ibers a Calafell

El poblament iber de l'actual terme de Calafell cal entendre'l en el marc d'ocupació del territori de la tribu ibèrica dels Cossetans. La seva capital era la ciutat de Kesse (molt probablement l'actual Tarragona) i la resta d'assentaments es dispersarien per les actuals comarques del Tarragonès, Alt i Baix Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès fins a les primeres estribacions del massís del Garraf aproximadament.

La distribució de poblament iberocossetà no segueix el mateix patrons que la majoria d'assentaments d'altres tribus, com ilercavons, ilergets, laietans, etc. Un gran nombre d'enclaus d'aquestes altres tribus de l'actual territori català es troben ubicats en llocs elevats i, en molts casos, de difícil accés. Es tracta d'indrets estratègics per controlar visualment el territori i per a ser protegits.

En el cas cossetà i, concretament en el poblament del Baix Penedès, el poblament s'articulava a partir d'una "ciutat" de 4 hectàrees aproximadament que es situava al centre de la plana, concretament a l'actual veïnat de Masies de Sant Miquel, al terme de Banyeres del Penedès. Aquesta ciutat conserva indicis de muralla. La resta de poblament es trobava dispers. Hi havia assentaments especialitzats en el control del territori i de l'arribada de materials provinents del comerç amb altres pobles de la Mediterrània, com grecs, púnics i, posteriorment, romans. Aquest és el cas de la Ciutadella Ibèrica de Calafell. Altres, es dedicaven a l'explotació del mineral de ferro i a l'elaboració de peces d'aquest material, segons s'ha pogut documentar al jaciment de les Guàrdies del Vendrell. La majoria d'assentaments es dedicaven a l'explotació agrícola. El més ben conegut de tots aquests és el Fondo del Roig de Cunit. També deurien tenir aquest rol els assentaments calafellencs de l'Argilera, Camí de Montpaó, els Carquinyols, la Granja de l'Artur o la Vinya de Jan Rion. Probablement dedicats a l'explotació de recursos pesquers serien els assentaments ubicats als petits turons costaners de la Carrerada del Rion, Turó dels Sants o les Graveres. En aquest cas cal tenir present que la línia de costa durant aquest període es trobava situada aproximadament a l'actual línia de ferrocarril, és a dir, uns 300 metres més a l'interior que ho està ara. Finalment també s'ha documentat la presència, segurament esporàdica, dels ibers en algunes coves del municipi, com la balma de la Graiera o la cova de Mas Romeu.

És possible que tots aquests indrets es comuniquessin visualment entre ells. També hi hauria comunicació amb els de l'interior de la comarca a través d'algun tipus de torre o atalaia situada al capdamunt del Turó de la Font, indret en el qual s'ha documentat la presència de ceràmica d'època ibèrica.