La romanització

Després de la II Guerra Púnica (218-201 aC), els romans es fan els amos i senyors de pràcticament tota la península Ibèrica. L'any 197 aC es produeix una revolta de les tribus ibèriques de l'actual Catalunya contra el poder de Roma, comanada pels ilergets. Un nombrós exèrcit es dirigeix a Empúries amb la pretensió de derrotar l'invasor. El poder militar romà, però, acaba amb les pretensions dels ibers i la majoria de guerrers moren en la lluita. Als seus poblats d'origen només hi resten dones, nens i ancians. El general Cató amenaça amb la seva destrucció i la mort dels supervivents. Aquests, temorosos de les amenaces del vencedor, desmantellen les muralles de les seves poblacions i es dispersen pel territori.

A Calafell s'ha documentat, en aquest període, l'ensorrament de les muralles de la Ciutadella Ibèrica, tot i que la vida a l'assentament continua encara que de forma molt residual. Uns anys més tard, a la zona sud-est de la mateixa, es basteix una construcció amb un pati central, a l'estil de les vil·les itàliques. Aquest assentament dura poc temps, i abans del canvi d'era, els romans s'han instal·lat a la plana, a uns 500 metres de la Ciutadella Ibèrica, en un indret conegut actualment com el Vilarenc.

La vil·la romana del Vilarenc és una típica explotació agrària implantada pels romans. En ella es concentra la població que s'havia dispersat uns anys anteriors, i sota control romà, passa a formar part de la mà d'obra que conrearà el camp i farà les tasques relacionades amb l'explotació agrícola del territori. Els romans posen en marxa una tipus d'agricultura extensiva basada en la que s'ha anomenat la triada mediterrània, això és, el cereal, la vinya i l'olivera.

Com totes les vil·les romanes, disposava d'una pars urbana, que era la zona residencial del propietari, i una pars rustica, que era la zona de treball, magatzems, etc. De la família propietària de la vil·la i dels terrenys que l'envoltaven i que, molt probablement abastarien la major part del terme actual de Calafell, en sabem que es deien Benius i havien disposat d'algun càrrec important a la capital, Tàrraco.

A Calafell també es van trobar fa alguns anys ceràmiques pertanyents a l'època romana a les rodalies de l'església de Sant Miquel de Segur, tot i que es fa molt difícil saber-ne la seva cronologia exacta i si estaven relacionades amb alguna altra vil·la o amb un assentament d'unes altres característiques.