Els segles XVI-XVII

Calafell entra a l'edat Moderna amb les seqüeles de la concòrdia de Vilafranca. Els Palou abandonen paulatinament el castell i es desconeix en quin moment en perden la propietat. Calafell, però, afronta el segle XVI amb una poblament molt baix, només 18 famílies i el rector, incloent la població dispersa a Montpaó i en els masos del terme. Aquesta baixa demografia provoca que ni tan sols aparegui als mapes que s'elaboren en aquell moment. El castell perd la seva funció militar i l'església es converteix en un santuari on es venerava la Mare de Déu de la Cova, a la qual se li atribuïren alguns miracles i va esdevenir un centre de pelegrinatge des dels municipis de les rodalies. Al voltant de la nova institució del comú o universitat neix una petita oligarquia local que s'estableix al carrer Major.

Durant aquest període tota la costa catalana es veu assolada per atacs de pirates provinents del nord d'Àfrica. És en aquest context quan segurament es deuria construir la torre de la Talaia, per avisar de la presència de vaixells pirates a la costa.

No és fins a la segona meitat del segle XVII quan es tenen notícies d'un castell que es troba molt enrunat. L'enderrocament de les muralles es deuria produir els anys 1649/50, en el marc de la Guerra dels Segadors. També és en el marc d'aquest conflicte quan es construeix la fortificació coneguda com a Casalot del Viola. En aquest moment la població del terme ha augmentat, i el 1680 ja arriba a les 26 famílies tot i haver patit els estralls de la pesta el 1650.

Després de la destrucció provocada durant la Guerra dels Segadors, el poble, que s'estenia només per la vessant sud del turó del castell, pateix una sèrie de reformes urbanístiques que configuren al nucli històric l'aspecte que, amb poques variacions, ha arribat fins a l'actualitat. Les sitges ubicades al nord del castell són amortitzades, s'obre un carrer que, des del carrer Major circumval·la el turó, és el carrer de l'Aire. Es construeix una nova rectoria a l'actual plaça de la Constitució. Aquest edifici marcava el final del nucli de població. Més enllà s'estenien els camps de conreu.

Al llarg del terme municipal es troben una sèrie de masies que són el centre d'explotacions agrícoles. De totes les existents ja en aquest període, la que ha arribat fins a l'actualitat en més bon estat de conservació és el mas Romeu.

A la platja, a la segona meitat del segle XVII es documenta la presència estable de pescadors. Fins aleshores els pescadors eren itinerants i es traslladaven amb les seves barques seguint les moles de peix per la costa. És l'inici del barri mariner.

Pel que fa a Segur, la documentació parla de només dues cases. Una d'elles, la casa Vella, havia esdevingut un mas fortificat que conservava la torre medieval de l'antic castell. Era el centre d'una explotació agrícola pertanyent a la família dels Icart i després dels Llupià, propietaris del castell de Cubelles.