Barracons de la Guerra Civil

La guerra Civil va esclatar el segon dia de la Festa Major de Calafell de l'any 1936. Ben aviat es van produir una sèrie d'actes que van afectar la població calafellenca. Impactants foren, sobretot, els assassinats de quinze germans del Sanatori de Sant Joan de Déu i de Mn. Jaume Soler. Amb tot, a nivell de subministraments, Calafell va viure amb relativa tranquil·litat fins a finals d'aquell mateix any, quan es van començar a establir el racionament de queviures. El problema es va veure agreujat amb l'arribada de 250 criatures i 36 refugiats provinents de Madrid. Aquesta xifra era l'oficial, tot i que, molt possiblement en deurien ser més. Varen ser hostejats en cases de propietaris que havien estat requisades.

Barracon de la Guerra Civil

A partir del 37 es comptabilitzen les primeres víctimes de soldats calafellencs morts al front. Fins un total de 27 joves van perdre la vida en la contesa. També aquest mateix any comencen els raids aeris a la població, sobretot a l'estació del ferrocarril. Els atacs aeris van provocar la mort de dues persones i la construcció de refugis al municipi. Se'n van construir al carrer Major, al Clos, al carrer del Sol i a cal Bolavà. També se'n va començar a excavar un a sota el castell, encara avui visible, que no es va acabar degut a la mort d'un dels seus constructors, al qual va caure una roca al damunt mentre descansava.

A finals de l'any 37 el conflicte bèl·lic es trobava en una fase decisiva. Hi havia por als desembarcaments per part de les tropes nacionalistes i l'estratègia de l'estat major enemic cada vegada es veia més clar que es dirigia a aïllar Catalunya de la resta del territori sota control republicà. Aquest estat de coses es va reflectir a Calafell per la construcció d'un sistema de bateries de costa a la muntanyeta que domina la plataforma litoral i que avui és coneguda amb el nom de muntanya de les Trinxeres, i d'un seguit de búnquers prop de la sorra; a la platja de Calafell n'hi havia un a la zona de l'Estany, un a Segur i un altre a les Madrigueres, dins el terme del Vendrell, l'únic que es conserva.

Les trinxeres estaven constituïdes per tres plataformes artillades, dotades amb bateries del 15 i enllaçades per un passadís a cobert, amb polvorí al mig. Al darrera de la muntanya i a cobert del foc enemic, hi havia les cuines, els pavellons d'oficials i tropes i altres serveis. De tots ells, el que feia la funció de cuina i les restes d'algun dipòsit encara es conserven.

Aquestes construccions van ser fetes pels paletes locals, amb transport de material a base de carros. Per a accedir-hi es va habilitar un camí, des del camí dels Cirerers que encara es pot seguir en algun tram. Alguns mestres d'obres van haver d'anar a Barcelona, a l'edifici de l'antiga Escola Industrial, on els van instruir sobre l'ús del ciment armat, material aleshores molt poc conegut encara.

Aquestes fortificacions militars van entrar en acció molt poques vegades. Disparaven quan hi havia algun vaixell de l'esquadra nacionalista que s'atansava massa a la costa. És el cas del creuer de combat "Baleares", que va ser atacat des de les bateries costaneres, amb efectes francament deplorables, ja que els projectils del 15 pràcticament van caure a la platja. Amb l'inici de la batalla de l'Ebre, les fortificacions de Calafell, pensades per atacs provinents del mar, van resultar inútils.

Aquestes fortificacions formaven part de la línia de defensa anomenada L-3. Encara van fer un darrer servei quan les tropes nacionalistes van entrar a Calafell el 19 de gener del 38, quan ja havia caigut Tarragona. Van donar cobertura a un pilot republicà que havia esta abatut i fugia cap el nord perseguit per un escamot de cavalleria.