Casa Vella de Segur

Aquesta casa, juntament amb l'anomenada Casa Nova, avui ambdues desaparegudes, varen ser les úniques existents durant molt de temps a Segur. Es trobaven situades al tram final de dos torrents als quals donen nom (el torrent de la Casa Vella i el torrent de la Casa Nova). Antigament els torrents servien com a eixos de comunicació. En el cas del torrent de la Casa Vella, s'utilitzava com a camí cap a l'interior, en direcció cap a Montpaó. Des del fons del torrent el camí s'enfilava cap a la serra de la Granja, saltant a l'altra vessant a través d'un petit collet.

Casa Vella de Segur enderrocada l'any 1972

La Casa Vella era un mas que s'havia construït al voltant d'una antiga torre medieval. El primer document on apareix citat el terme de Segur (de l'any 1209) parla d'un castrum, és a dir, un castell. Si ens fixem en les poques fotografies que resten de la torre de Segur que formava part de la Casa Vella veurem que, amb tota probabilitat, el castell a què fa referència aquest document es tractaria d'aquesta torre i les dependències annexes a aquesta, les quals amb les successives remodelacions que van patir van acabar convertint aquesta construcció en una masia fortificada. La torre tenia una forma gairebé ovalada. Tot i que es fa difícil d'esbrinar a partir dels pocs testimonis fotogràfics conservats d'aquesta torre sí que sembla entreveure's la presència de merlets a la seva part alta, els quals varen ser posteriorment emmascarats per un sobrealçat i la construcció d'una coberta. També es conserva un matacà que devia servir per protegir la porta d'accés original a la torre. Aquest tipus de construccions se situen a cavall dels segles XI i XII. Envoltant aquesta torre es devien trobar dependències annexes que configuraven el que els documents anomenen castell de Segur.

El 1356, el senyor de Segur, Jaume de Miralpeix afirma posseir un castell a Segur. En un cens realitzat el 1359 (anomenat aleshores fogatge, és a dir, el nombre de focs, identificant foc amb vivenda) Berenguer de Cunit declara que a Segur hi ha dos focs. En tots els censos posteriors, fins al segle XVIII, es documenten només aquestes dues vivendes. L'any 1843 les cases Vella i Nova de Segur apareixen per primera vegada als repartiments de despeses comunals i de les Reials contribucions de l'Ajuntament de Calafell.

En algun moment entre l'any 1238 i el 1667 s‘havia construït la casa que es trobava a llevant de la torre i a la qual s'adossava, ja que uns anys més tard, l'11 de març del 1673, es va estendre contrato de las obras para la reconstrucción de una casa del Castillo de Segur de acuerdo con la traza diseñada por fray José de la Concepción, entre el noble don Carlos de Llupiá, Vilanova y de Icart y el maestro de obras de la villa de Constantí Carlos Bover, por un importe total de 650 libras barcelonesas. En aquest contracte s'especificava que la forma exterior d'aquesta construcció havia de ser semblant a la ja existent per la banda de llevant, conferint al conjunt una certa simetria, que tenia com a eix central l'antiga torre medieval.

Estructuralment i tipològicament, la nova construcció responia al tipus de masia formada per un cos de planta rectangular. Les mesures d'aquest rectangle eren 80 pams (15,60 m) per 60 pams (11,70 m) i el seu interior es dividia en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Disposava de planta baixa, pis i golfa, que es comunicaven per una escala situada gairebé al centre de la crugia central. Les estances quedaven conformades a partir de diferents envans. Aquestes obres li van donar la configuració que va mantenir fins el seu enderrocament l'any 1972. La torre va continuar mantenint funcions defensives, bàsicament contra les incursions pirates berberisques. La Casa Vella va ser utilitzada com a escola a partir de 1960, quan ja havia perdut el seu caràcter d'explotació agrícola.