Casalot del Viola

Es tracta de les restes d'una torre de planta quadrangular i d'un recinte tancat. Els costats de la torre tenen 5,4 m i el gruix dels murs és de 0,72 m. La part inferior dels murs és de pedra irregular agafada amb morter, d'1 m d'alçada aproximadament, i la resta, fins a 9,5 m, és de tàpia. Hi ha, concretament, set filades senceres d'1,10 m d'alt (l'alçada de cada filada correspon a la de la tapiera). Es conserva la part més oriental d'aquest edifici. La porta, situada al costat nord-oest, es trobava a peu pla. A les parets conservades hi ha diverses espitlleres que, per dins, fan 35 x 35 cm. Són d'esqueixada simple i algunes vegades poden ser protegides, a banda i banda, per unes llosetes. D'acord amb els forats que hi ha a la paret, sembla que hi havia dos sostres, un a 2,4 m dels terra i l'altre a 5,75 m. Fa la impressió que aquesta edificació era coberta per una teulada de doble vessant. La torre era envoltada per un fossat.

Casalot del Viola, restes d'una torre de planta quadrangular

A l'angle sud de la torre, a la part exterior, hi ha un cos adossat de planta circular, fet amb maçoneria i morter. Té un diàmetre intern de 2 m i una alçada 1,9 m. Aquest element, que en realitat és un cup per a l'elaboració de vi, és posterior a la torre.

Del recinte que envoltava la torre només es conserva una part del mur del costat nord-oest. El mur té un gruix d'aproximadament 0,5 m i una alçada màxima d'uns 4,2 m. També és fet amb una base de pedres i tàpia al seu damunt. Podem suposar que el clos tenia una amplada d'uns 27,5 m i una longitud d'uns 39 m. A l'exterior d'aquest gran recinte hi ha una sitja a prop de l'angle oest. Té una boca amb un diàmetre d'uns 0,5 m.

El tipus d'edificació, amb espitlleres, fa pensar que es tracta d'una fortificació de caire defensiu. De fet, es tracta d'un model constructiu d'origen francès. Cal, emmarcar la seva construcció en els conflictes bèl·lics que es succeïren durant el segle XVII. Entre els anys 1640 i 1652 Catalunya es va veure afectada per la Guerra dels Segadors, causada per l'aixecament secessionista contra la monarquia hispànica dels Àustria. Aquest conflicte va afectar durament Calafell. En aquells moments era un poble petit, format per unes 18 cases agrupades i uns quants masos dispersos. En total hi vivien entre 100 i 150 persones. La construcció de l'edifici del Casalot del Viola sembla que correspon a aquest moment.

Es podria tractar d'un fortí fuseller, útil en guerres de moviments de petits escamots, amb cops de mà freqüents, línies incertes i inseguretat general. La tardor de l'any 1642, la cavalleria espanyola va saquejar el Vendrell. Després d'aquest fet, és lògic pensar que molts pobles aixequessin torres de vigilància i defensa. Els torrents del Mas d'en Vives i de Montpaó eren els camins naturals per comunicar Calafell amb l'interior. En aquell moment, el camí de Bellvei per la Cobertera no existia, ja que es va obrir a finals del segle XIX, i el camí al Vendrell pel coll de l'Argila, tampoc. Qualsevol exèrcit provinent de Tarragona tenia dos camins possibles: el de Torredembarra o el de mar. Un cop arribava al poble, podia anar a l'interior per Montpaó o pel Mas d'en Vives. D'aquí la necessitat de construir un fortí fuseller que serviria, probablement, de refugi de les forces irregulars de miquelets en cas d'atacs sobtats de la cavalleria espanyola.

Posteriorment, l'edifici va ser utilitzat com a masia. El nom actual li ve del renom d'un dels seus propietaris, de renom Viola, que va ser assassinat durant la tercera guerra carlina.

L'any 1998 es van realitzar sondejos arqueològics a l'indret, els quals van servir per datar l'edificació.