Les cases d’indians

A diferència d'altres zones del litoral català, el Baix Penedès no destaca com a nucli important d'emigració cap a Amèrica. No disposava de ports que possibilitessin les relacions comercials a l'altra banda de l'Atlàntic. La comarca no comptava tampoc amb un nombre massa elevat de pobladors, i això impedia que es veiessin empesos cap a terres americanes. Malgrat això, els mateixos fenòmens socials i econòmics que incidiren en l'emigració a Catalunya ho feren en menor mesura al Baix Penedès.

Cal Perico, una  mansió de planta baixa datada el 1899

A Calafell, la presència d'indians cal associar-la amb un procés de concentració de la terra cada vegada més fort que es va produint des de les derreries del segle XVIII i fins a finals del XIX. En el darrer terç d'aquest es culmina el procés, gràcies a l'arribada de capitals procedents de Cuba, especialment els anys 1867-1869. En aquestes dates es produeixen les primeres inversions en terres per part dels Samà, família que tenia importants negocis a Cuba i Filipines. Varen adquirir totes les planes baixes de Calafell, dedicades a hort i vinya. L'any 1868 construiren, damunt les ruïnes d'un antic hostal, un edifici destinat a facina per destil·lar aiguardents.

Quan es produeix la segona guerra hispano-cubana es produeix una nova onada de capitals repatriats. Alguns d'aquests diners s'inverteixen a Calafell. Els Samà construeixen a dalt del poble una mansió de planta baixa, datada el 1899, i que després varen vendre a un altre indiano, que li donà el nom amb el qual encara se la coneix avui: Cal Perico. La construcció està centrada al voltant d'un saló, amb galeries als costats i voltada de jardins. La façana, de gust neoclàssic i eclèctic, està decorada sòbriament. Els Samà construiren una altra mansió, també típicament indiana, la Sínia, i que consta d'una gran masia, amb doble pis, estança noble superior i corts per cavallerisses i porcs, premses de vi, d'oli, destil·leries, cups i altres instal·lacions.

Els Samà no foren els únics que invertiren a Calafell capital provinent de les colònies. Un altre personatge, Antoni López López, marqués de Comillas, el qual s'havia enriquit mitjançant el tràfic d'esclaus, va adquirir terres a la part baixa del poble i durant la dècada dels anys setanta va fer construir la masia de Cal Bolavà. Aquesta edificació, d'estil sobri, consta de planta baixa, planta noble i golfes, amb cavallerisses, magatzems, cups i altres dependències annexes. Actualment, molt reformada, acull la Casa de Cultura de l'Ajuntament de Calafell.

Una altra casa d'indians, avui desapareguda, era Cal Cubano, obra de l'arquitecte J. Rovirosa, construida cap a l'any 1870 i situada al carrer Jesús. Actualment, l'indret es troba en plena fase d'expansió urbanística.