Períodes d'evolució

Es poden observar diferents períodes en l'evolució estructural de l'assentament:

Període 1: El primer període documentat de l'assentament ha revelat l'existència d'un hàbitat format per habitacions rectangulars disposades radialment, que comparteixen les parets mitgeres i s'adossen a una paret de fons que fa les funcions de muralla. Aquest primer període només està ben documentat per la part septentrional. La muralla, en aquest moment, tenia 1,10 m d'amplada i aparentment estava mancada de torres. En la part septentrional es van documentar 6 habitacions rectangulars tallades transversalment pel fossat que precedeix la muralla del segon període. La major part d'estructures i agençaments interns com les llars de foc i els materials mobles han desaparegut, només en dos recintes es va documentar una llar de foc quadrangular i sacrificis fundacionals.

Durant el moment inicial d'aquest període, l'accés al poblat es devia fer a través d'una porta d'amplada considerable, d'uns 4 metres, oberta a la part occidental del costat septentrional, però que fou tapiada molt aviat. La datació d'aquest període pot ser situada entre la segona meitat del segle VI aC i mitjans de la centúria següent.

Tal i com mostra la troballa fora de context d'algunes peces més antigues, hi hauria hagut presència humana ininterrompuda des del segle VII aC. Les úniques restes d'esrtructures que li podrien correspondre són dos forats de pal i restes al recinte sud d'un mur fet amb lloses falcades verticalment típic de la primera edat del ferro.

Període 2: Aquest període s'inicia a mitjans del segle V aC i suposa un canvi important en l'estructura de l'assentament, tant pel que fa a les construccions domèstiques com a les fortificacions. Aquestes passen a tancar una superfície més reduïda i té una amplada d'1,30 m. En aquest moment es construeix la torre buida geminada Y-Z i la torre rectangular també buida AF. També es folra la cara anterior d'una gran part de la muralla nord amb un segon parament que l'eixampla a 2,60 m. L'accés es feia a través d'una petita porta (1,20 m) situada al sud de la torre Y-Z. Les defenses es complementaven en el costat septentrional amb un fossat aproximadament paral·lel a la muralla de 35 m de longitud. Malgrat el seu valor defensiu, es creu que l'excavació del fossat es devia fer primordialment per obtenir pedra per a la construcció de la muralla, ja que des del segle IV aC aquest va ser utilitzat com a escombrera i es va reomplir reduint el seu valor defensiu.

Són també importants els canvis en relació a les construccions domèstiques, ja que apareix a la part central de l'assentament un tipus de casa de planta quadrangular d'uns 60 m2 dividida interiorment en tres recintes amb funcions diferenciades. Aquest tipus d'habitacle es documenta ala part central de l'assentament, però les més pròximes a la muralla van conservant l'estructura radial, tot i que podrien tenir diferents recintes amb funcions diferenciades. Pel que fa a l'organització urbanística de l'assentament, aquest té una aparença bastant regular, amb carrers de traçat bàsicament rectilini i més o menys paral·lels i perpendiculars entre ells.

Cal destacar la presència d'un gran espai obert a la part occidental del poblat, que va estar parcialment sense ocupar durant el segle IV aC. Les activitats estrictament domèstiques no han estat clarament documentades, però hi ha diferents indicis com la producció de calç, la transformació del lli, la metal·lúrgia del ferro... Es va documentar una estructura interpretada com un altar i sacrificis, testimoni d'una activitat religiosa repetida an nombroses ocasions. L'activitat cultual es documenta en quatre punts diferents de l'assentament i sempre fora dels edificis centrals.

Període 3: En el decurs del segle III aC es produeixen a l'interior de l'assentament una sèrie de canvis estructurals d'importància considerable, fins el punt que permeten distingir un tercer període, datable entre els volts del 300 aC i el moment en què el poblat fou quasi totalment abandonat, probablement a causa de la campanya de Cató l'any 195 aC. En canvi, l'aspecte de les fortificacions no va experimentar cap modificació apreciable.

A nivell urbanístic, es produeixen canvis importants com l'anul·lació de la porta d'accés a l'assentament i la seva substitució per una altra obertura, també estreta, situada una mica més al sud-oest. També es produeix una reorganització de l'àrea central del poblat, on una part important dels carrers és ocupada per noves construccions, que podrien ser ampliacions de les unitats domèstiques adjacents destinades a cobrir unes superiors necessitats d'emmagatzematge. En el sector septentrional es documenten diverses cases de grans dimensions, que constaven d'un corredor perpendicular a la muralla, directament accessible des de l'exterior, que actua com a distribuïdor i dóna pas a diferents habitacions. Les construccions dels costats occidental i meridional eren encara ocupades en el decurs del segle III aC. En aquest període es produeixen diferents modificacions de detall en algunes de les unitats domèstiques.

Cal assenyalar la presència de diferents forns amb funcions culinàries. Pel que fa a l'activitat tèxtil segurament el teler estaria situat en un edifici especial de caràcter comunal o vinculat al poder polític. Els espais de caràcter cultual es redueixen i es concentren en un espai concret, fet que es podria relacionar amb l'aparició d'una gran residència de tipus palatí.

Període 4: La conquesta romana va suposar la desaparició de l'assentament com a centre de poder i l'anul·lació de les seves fortificacions. El despoblament, però, no fou total, ja que alguns recintes van continuar essent ocupats durant el segle II aC. Fins i tot es construïren alguns recintes nous a la zona situada enfront del conjunt palatí, que foren abandonats abans de la fi d'aquest mateix segle.

Període 5: En un moment del segle I aC, el lloc és novament ocupat per una gran casa de 170 m2 a la part sud-oriental, que va ser abandonada en el darrer decenni abans de la nostra era.