Ciutat-jardí de Segur de Calafell

El 24 d'octubre de 1946 es tracta per primera vegada en un ple municipal el pla d'urbanització de la finca de Sant Miquel de Segur. Les seves propietàries, Carmen i Maria Desvalls, i els seus marits presenten una instància a l'Ajuntament sol·licitant l'autorització de la urbanització de la finca amb la intenció de crear una ciudad-jardín para veraneo y fin de semana.

Pla d'urbanització amb la intenció de crear una ciudad-jardín

Al mateix document es comunicava la intenció de sol·licitar un baixador a la RENFE. En el ple del 21 de desembre del mateix any es va aprovar definitivament el pla urbanístic i el nom de Segur de Calafell pel Baixador del tren, iniciant-se així el pla urbanístic de més envergadura del municipi i de la província de Tarragona fins aquell moment. La urbanització de Segur de Calafell va ser concebuda per l'arquitecte Manuel Baldrich Tibau.

L'entitat promotora es deia Construcciones y Urbanizaciones Segur, S.A. i, entre d'altres formava part del consell d'administració José de Orbaneja, marit i cunyat respectivament de Carmen i Maria Desvalls, filles de Lluís Desvalls, marqués d'Alfarràs, de qui havien rebut en herència la finca a parts iguals. L'1 de novembre de 1947 el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego va beneir els terrenys, les obres i el baixador acabat. En aquest moment només dos carrers tenien nom: el passeig Marítim i el que es va dedicar a Eduardo Alfonso, president de la RENFE en aquell moment. La resta de carrers no es van batejar fins cap al 1960.

En aquesta data comença una nova etapa. Es van obrir els carrers del pla, de la carretera per amunt. Els plànols s'havien fet des de Madrid, i incloïen tota la finca. Sembla ser que no es va tenir en compte la topografia del lloc i per això alguns carrers són tan costeruts. Un equip de professionals s'encarregà de la venda de les parcel·les amb èxit. Mentrestant, Orbaneja anava batejant els carrers: els que donaven a mar amb noms de rius i els transversals amb noms d'amics seus. A partir del 1962 es comença a urbanitzar el sector de la muntanya. Els carrers es dividien en dos sectors: el Jardín Europa (amb noms de països europeus) i el Jardín América (amb noms de països americans. Alguns dels carrers més representatius segueixen el traçat d'antics camins que passaven entre els camps de conreu (l'avinguda d'Espanya, que era un camí de circumval·lació de tota la finca, i els carrers de Pablo Picasso i Pablo Neruda).