Cova Foradada

Es troba situada a la carena de la muntanya de l'Escarnosa, a uns 800 m a llevant del nucli urbà de Calafell. Es tracta d’una cavitat que s’obre en un aflorament calcari molt erosionat i arrodonit. La cavitat consisteix en una boca superior, que no forma cap sala, al peu de la qual hi ha una rampa en pendent. Al peu de la rampa es forma un relleu circular format per l’erosió de l’aigua (es tracta d’un típic peu de salt d’aigua o gorg). És precisament aquest gorg el que ha produït una nova sortida que conforma una boca inferior. Deu el seu nom a una entrada que presenta a la part superior formada per l’erosió.

La Cova Foradada situada a la carena de la muntanya de l'Escarnosa.

No va estar objecte de cap investigació sistemàtica fins l'any 1997. Rovira i Virgili cita una destral de pedra polida procedent de Calafell i que, segons ell, figurava en el catàleg del Museu Balaguer de Vilanova. Encara que no en diu la procedència, sembla que va ser trobada en aquesta cova.

La troballa casual d'ossos humans a la Cova Foradada va propiciar una intervenció arqueològica per determinar-ne l'adscripció cronològica. Com a resultat d'aquesta intervenció es va posar de manifest la presència de tres moments d'ocupació de la cova durant la prehistòria.

El moment més antic correspon al període Epipaleolític (coincideix amb el més modern de la balma de la Graiera), del qual es van recuperar restes de petits cargols i alguns fragments de sílex.

El segon correspon al període Neolític, del qual s'han recuperat alguns fragments de ceràmica.

El tercer al període del Bronze Antic, durant el qual la cova es va utilitzar com a lloc d'inhumació de cadàvers. Al costat dels ossos apareixien algunes peces de sílex, una d'elles una punta de fletxa de factura molt treballada, i denes d'esteatita pertanyents, amb tota seguretat, a un collaret. A aquest moment correspondrien les troballes òssies casuals que van motivar la intervenció. L’estudi de les restes humanes ha permès detectar que es tracta de restes inhumades (3 individus) i restes cremades (3 individus). Paral·lelament a les restes humanes, es pot precisar cronològicament i culturalment el nivell d’enterraments col·lectius en el període del Bronze Inicial gràcies a una sèrie de fragments ceràmics a mà amb decoració plàstica i algunes denes pertanyents a un collaret. Les restes d’espècies animals típicament mediterrànies sembla indicar la presència d’un bosc obert i un clima temperat amb una tendència a una major a l’actual de certa humitat.