Església de Sant Pere

La Platja de Calafell tenia, des de finals dels anys vint del segle XX, una petita capella situada al capdamunt del carrer de Montserrat dedicada a sant Pere, patró dels pescadors. El primer cop que s'hi va celebrar un ofici fou el 1928, quan mossèn Pere Cantons va demanar al bisbe de Barcelona poder celebrar missa en aquesta capella, encara inacabada, atesa la dificultat que tenien els feligresos per assistir a l'església del poble o a la capella de Sant Antoni, situada a l'Hostal.

El 17 de juny de 1930, l'arxiprest del Vendrell va beneir-ne la campana. Els terrenys els havia donat Joana Urgell Tutusaus, natural de Calafell i resident a Tarragona, amb la condició que s’hi edifiqués una església. Es considerava que la finca, de trenta metres d'amplada i més de 55 metres de llargada, tenia un valor de 300 pessetes. Durant la Guerra Civil, la capella fou saquejada i l'altar destruït, i es va destinar a magatzem de mobles. La quantia dels danys pujava a 3.000 pessetes.

El 8 de juliol de 1940, mossèn Ramon Brugarolas demanà de nou permís al bisbat per celebrar missa a la capella de la Platja, ja que els mesos de juliol, agost i setembre, a la cada cop més elevada colònia d'estiuejants els resultava difícil acudir a la parròquia de la Santa Creu i al Sanatori, on se celebraven dues misses. Des d'aquesta data s'ha celebrat missa ininterrompudament a la parròquia de Sant Pere. Mossèn Francesc d'Assís Montoliu va ser el primer rector que s'interessà en la parròquia de Sant Pere i començà els tràmits l'any 1943, any en què es dugueren a terme els primers batejos, el 29 d'agost.

Església dedicada a sant Pere, patró dels pescadors

El 20 de juny de 1951, Mossèn Jaume Tobella va presentar una instància per aixecar el temple. Entre els anys 1952 i 1955 es va construir una nova església, projectada per l'arquitecte Josep M. Jordan, aprofitant part de l'estructura de la capella, la qual quedà incorporada en el mur nord de la nau. Aquesta església constava d'una nau de trenta metres de llargada i dotze metres d'amplada, amb absis semicircular a la capçalera. El temple es va construir sense cap subvenció, només amb l'aportació dels feligresos. Destacaren les nits de pesca a favor del temple, la primera de les quals es dugué a terme el 30 de novembre de 1952. El 29 de juny de 1955 s'inaugurà el temple, tot i no estar acabat. L'any 1960 la Parròquia de Sant Pere es va constituir com a parròquia autònoma, deixant de dependre de la de la Santa Creu.

Posteriorment, després de 1970, l'arquitecte Josep M. Espanyol Boren va dirigir la construcció de la nau que és perpendicular a la principal, per a la qual cosa es va enderrocar l'absis semicircular originari. L'ampliació de l’església va ser possible de nou gràcies als pescadors de Calafell, els quals van donar els beneficis obtinguts de les captures realitzades en dies festius. La imatge de sant Pere situada a la capçalera va ser realitzada per J. Perelló.