Xalets noucentistes

El noucentisme fou el corrent dominant a l'art català del 1911 al 1931, encara que algunes de les seves manifestacions duressin fins els anys quaranta. Correspon a la institucionalització de la cultura catalana al voltant de la Mancomunitat i a l'enfrontament amb el monumentalisme de la Dictadura. A diferència de l'entusiasme irracional, l'individualisme, la vaguetat, la llibertat i el simbolisme del moment modernista, vol ésser un art de la intel·ligència, la mesura, el llenguatge comú, la precisió, la norma, els arquetipus de la realitat. En lloc de les grans coses folles, pretén les petites coses ben fetes. En lloc de la retòrica, adopta un estil col·loquial i intimista. El seu origen foren les obres de Maillol i de Nogués, la descoberta del mediterranisme i de Cézanne, la valoració d'Itàlia a través de la Toscana, les idees d'Utrillo, de Casellas, de Torres i García, i l'empenta publicitària de Xènius.

Xalet noucentista a la platja de Calafell

La més típica manifestació de l'arquitectura noucentista foren els grups escolars de Barcelona, començats el 1916, la majoria d'ells obra de Josep Goday, d'un neopopularisme alegre i harmoniós. En una direcció diferent, Masó i Pericas s'interessaren, segons models nòrdics, per un ús savi i original dels oficis artesans i tenyiren d'aventura el fons popular. Els deixebles de Francesc Galí, en l'intent de crear una arquitectura urbana a partir del repertori rústic, es dirigiren a la recerca de models florentins. Així treballaren Rubió i Tudurí i Duran i Reynals en llur primera època. La combinació del neopopularisme amb les formes noves de l'arquitectura continental donà cos a les obres de Pere Benavent, però sobretot a les de to centreeuropeu de Folguera o als ecos dels Perret, que es troben a les obres dels germans Puig i Gairalt a Barcelona. A València, la Finca Roja d'Enric Viedma correspon a l'estil de Pericas i Masó.

A Calafell, algunes famílies benestants barcelonines varen encarregar a arquitectes que seguien aquest corrent la construcció de les seves cases d'estiueig durant els anys 20. Els terrenys triats per a la seva edificació es trobaven en el nou Eixample de la Platja recentment dissenyat per Eugeni Duran. Actualment encara se'n poden veure algunes a la zona més propera a l'Estany, al carrer Pintor Mir i la Rambla Costa Daurada.