Itinerari 1: la muntanya del comú

 

Mapa de l'intinerari

Llargada de la ruta: 5.281m
Dificultat: alta

Sortim de Cal Bolavà pel tram final del carrer del Pou. Passat l'antic escorxador, baixem per l'esquerra i passem per sota de la carretera de Bellvei. Després del pont, tombem a la dreta i continuem caminant. Deixem a la nostra esquerra el camí del Mas d'en Vives, pel qual tornarem després, i seguim tot recte. Pel proper trencall a l'esquerra, creuem el torrent fins a trobar una cruïlla, on hi ha una quadra de cavalls. Des d'aquí surten dos camins: l'històric camí de Vilanova, per la dreta, i el dels Cirerers, per l'esquerra. Agafem aquest darrer i, al cap d'uns 50 metres, just al davant d'una casa, agafem el trencall de l'esquerra, vorejant un camp. D'aquesta manera entrem al fondo del Mas d'en Vives que formen, a l'esquerra, la muntanya de l'Escarnosa (128 m) i, a la dreta, una serra formada pels turons del Viola o de les Trinxeres (78 m), la Talaia (132 m), el Pujal (166 m) i la Granja (176 m).

El camí que seguim s'endinsa per un bosc i puja suaument per la falda de la muntanya de les Trinxeres. Just quan el camí fa un tomb molt pronunciat passem molt a prop del casalot del Viola. Un cop arribats a dalt del turó, on hi ha l'antena de Calafell Ràdio, baixem per un camí pedregós en direcció oest fins a un collet, des del qual podem veure una bona vista de tota la costa.

A partir d'aquí, hem de continuar caminant en direcció a llevant per un camí carener que és el límit d'una franja de terreny de propietat municipal: la muntanya del Comú. La vista a banda i banda és magnífica. A l'interior de la vall, tot el fondo del Mas d'en Vives, els conreus, d'oliveres, garrofers i vinya, les terrasses o parades fetes de marges de pedra seca. Al fons, en una privilegiada situació si no fos per la moderna autopista que l'amenaça, el mas de l'Espasa. També tenim una vista destacable del nucli de Calafell i el seu castell. Abans de la forta pujada final al cim de la Talaia, trobem una cruïlla de camins, que baixen pels dos vessants de la carena. Nosaltres agafem el que puja fort, tot recte, i, després de superar un turonet a mig camí amb pins, arribem al cim de la Talaia, el punt més alt del nostre recorregut (132 m). Al cim hi ha les restes de la torre la Talaia, de base el·líptica. Des d'aquí es pot veure la coma Farella i la partida i la masia del mateix nom, actualment enrunada. També tenim una esplèndida vista de Segur, de les urbanitzacions Mas Mel i l'Estany i de la Platja de Calafell. Cap a ponent, podem albirar la punta de la Galera, de Torredembarra, i, entremig, la punta Palomera (o el Cupot), on actualment hi ha la urbanització Roc de Sant Gaietà. A través dels pins, cap a llevant, podem entreveure el cim del Pujal (166 m), coronat per una antena, a l'altra banda del qual s'estén el nucli de Segur de Calafell. I cap a l'interior, destaca el massís del Montmell, el punt més alt de la comarca (861 m).

Abandonem aquest esplèndid mirador i baixem per un corriol molt marcat en direcció N, deixant a la nostra esquena el mar, primer de pendent fort i després, més planer. A l'esquerra podem veure els conreus i una barraca de pedra seca, de planta circular; a la dreta, ens queda la coma Farella. Passem per una zona solitària, més feréstega i salvatge. Arribem a una cruïlla a sota mateix d'una torre elèctrica, d'on surten dos camins, un que puja directe cap al Pujal i l'altre que baixa fins a la vall. Agafem aquest darrer, dret i amb moltes pedres soltes, fins al fons de la vall. A la nostra dreta hi ha l'anomenat fondo dels Pobres.

Quan arribem al camí del Mas d'en Vives, girem a l'esquerra i seguim paral·lelament al torrent de Montpaó. Aquest camí, actualment encimentat a trossos, encara el franquegen marges de pedra seca que s'aguanten miraculosament. Just uns metres després, trobem un trencall a mà esquerra. Es tracta d'un camí ample i costerut obert modernament (però segurament seguint la línia d'un camí antic) que puja fins al collet pel qual hem passat abans. A la banda esquerra d'aquest camí, a pocs metres de la cruïlla, hi ha una barraca de pedra seca força ben conservada. Nosaltres seguim pel camí del Mas d'en Vives fins al paral·lel a la carretera i refem el recorregut del principi fins a Cal Bolavà.