Itinerari 2: la serra de la granja

 

Mapa de l'intinerari 2

Llargada de la ruta: 5.038 m
Dificultat: mitjana

El punt de sortida és al costat del camp de futbol de Segur de Calafell (carrer de les Garrigues). Travessem l'autopista Pau Casals pel túnel i immediatament girem a la dreta, deixant el CEIP La Ginesta a la nostra esquerra. Ens endinsem per una esplanada, al final de la qual en surt un camí que s'endinsa pel fondo de la Casa Nova, actualment ocupat per un trist circuit de motocròs. Al cap d'uns 100 metres, just quan el camí-circuit fa un retomb molt pronunciat a l'esquerra, el fondo es divideix en dos. Un segueix en la mateixa direcció que veníem, per una zona en què es nota que hi ha hagut extraccions de terra. Al principi hi ha un camí, però es perd de seguida, ja que s'endinsa per una zona bastant salvatge i embrossada que antigament havia estat una successió de terrasses fetes amb marges de pedra seca (que encara es van trobant) amb garrofers.

Nosaltres hem de seguir pel fondo que surt cap a l'esquerra, per on passava l'antic camí de les masies de Segur a Montpaó. És tot ple de cirerers d'arboç, brolla de romaní (bruc d'hivern, espígol, romaní, gatosa), pedra calcària, margalló, etc., paisatge típic del Garraf. També queden dempeus pins que van sobreviure a l'incendi dels anys vuitanta. La sensació de solitud i tranquil·litat és sorprenent i cada vegada més gran. Seguim el camí, que havia estat més ample, i anem pujant lleugerament, pel vessant esquerre del fondo. Hi ha un moment que aquest queda tallat i el camí fa un retomb molt pronunciat a la dreta i a l'esquerra i puja definitivament fins a un coll, on hi ha un magnífic exemplar de margalló i una cruïlla de camins.

Des d'aquest punt ja tenim una primera vista interessant. El camí que marxa cap a la direcció contrària d'on veníem, entremig de pins, va cap a Montpaó; el de la dreta, a la urbanització Valldemar, i el de l'esquerra porta fins als turons de la Granja i el Pujal. Nosaltres seguirem per aquest darrer, cap a l'esquerra, tot resseguint la serra, des de la qual podrem apreciar unes  vistes molt agraïdes tant de la costa com de l'interior.

Comencem pujant pel corriol i superem dos turonets. Són just al damunt de la urbanització les Vil·les, quatre cases disperses enllaçades per un parell de carrers serpentejants que no han fet més que malmetre la muntanya. Des del segon turó hi ha un camí cap a l'esquerra que hi baixa, just pel llom. Després d'aquest turó, hem de seguir pel camí de la serra, sense deixar-lo mai. Baixarem i tornarem a pujar suaument per la carena fins a una altra petita elevació. Cada vegada es veu millor el mar i la costa, a l'esquerra, i també tota la urbanització Mas Romeu, a la dreta. Més endavant, tot carenejant, arribarem al puig de la Granja, just al darrere d'un enorme dipòsit d'aigua, el qual hem de vorejar per la dreta. Al capdamunt hi ha les restes d'una edificació moderna. Som sobre mateix de l'autopista Pau Casals.

A partir d'aquí, agafem la pista que baixa cap a garbí fins a enllaçar amb un carrer asfaltat (que es diu de Lituània). Ens dirigim al Pujal, on hi ha una antena de radiotelevisió i que ja fa estona que podem atalaiar. Seguim pel carrer i l'abandonem just quan surt una pista per la tangent, sempre en direcció a l'antena. A la nostra dreta queda tota la vall del Mas d'en Vives. Un cop arribats al Pujal, on hi ha un vèrtex geodèsic, val la pena entretenir-se amb la millor vista de tot Calafell: Segur, les platges de l'Estany i Mas Mel, la Platja de Calafell, el Mas d'en Vives, el castell de la Muga…; i més enllà, el Montmell, les costes de Berà, Torredembarra, Tarragona, Salou, i cap a llevant, Cubelles, Vilanova i Sitges; el Montgròs, la Talaia i el puig de l'Àliga.

Després de delectar-nos amb aquesta vista, hem de refer tot el camí fins a la Granja, des d'on hem d'agafar un senderill que baixa rabiós en direcció a mar. Arribem al carrer dels Estats Units, que seguim cap a l'esquerra. Fa un retomb i baixa exageradament. A mitja baixada agafem un carrer a l'esquerra (carrer de les Guaianes), que seguim tot recte, primer baixant i després pujant. Al final del carrer, agafem un caminet que, pel costat d'un mur de formigó, baixa directament al camp de futbol.