Vil·la romana del Vilarenc

La partida del Vilarenc es localitza entre els dos nuclis que formen el poble de Calafell: el de l'interior, situat a les vessants del turó del castell, i l'antic barri de pescadors de la platja.

Restes de la Vil·la romana del Vilarenc

El Vilarenc va ser objecte d'una excavació arqueològica parcial el 1883. Aquesta primera intervenció va permetre descobrir les restes d'un gran edifici d'època romana, que s'estenia per una àrea de més de 1.000 m2, amb una distribució interna molt complexa. La seva posterior publicació, amb una descripció de les troballes, l'aixecament d'una planta general i l'intent d'establir la distribució funcional i el caràcter de l'edifici, converteixen el Vilarenc, amb molta probabilitat, en la primera vil·la romana excavada amb pretensions científiques a Catalunya.

L'any 1967 es produeix la troballa fortuïta d'unes cisternes, la relació de les quals amb l'edifici descobert el 1883 restava imprecisa. L'any 1988 es van localitzar les restes d'un altre edifici, també romà, a uns 300 metres de les cisternes, amb una estratigrafia més ben conservada, que va permetre identificar tres moments constructius:

El primer se situa a les dues últimes dècades del segle I aC, potser molt al començament d'època de l'emperador August. En aquest moment, es construeix un edifici de planta rectangular format per un conjunt d'estances de dimensions diverses, separades per un passadís que condueix fins a un pòrtic sostingut per grans columnes, que devia separar les estances d'una àrea descoberta central. La construcció no tan sols mostra una planificació interna rigorosa, sinó que inclou uns programes arquitectònics i decoratius acurats (capitells treballats, terracotes decoratives del tipus lastra Campana).

Un segon moment representa una reorganització interna radical del conjunt, encara que l'orientació (i, possiblement, les dimensions) de l'edifici es manté. Totes les estructures de la fase anterior són arrasades i cobertes i al damunt es construeix un conjunt termal. Formen aquestes termes domèstiques una piscina que devia estar connectada a un petit dipòsit, i una habitació amb calefacció per hipocaust amb una àrea de servei. El paviment de la piscina conserva la decoració de tessel·les blanques i negres que formen un motiu vegetal. Les parts oriental i central de l'edifici també sofreixen una transformació important. A la primera s'aixeca un conjunt de petites estances. A la segona sembla que es redueix l'espai descobert i es construeix un enllosat i un sistema de desguàs relacionat amb les termes.

Durant la tercera fase, que sembla situar-se cap a mitjan segle I dC, les termes són abandonades. Algunes de les habitacions situades al nord i nord-oest són arrasades i els materials de construcció, espoliats; el mateix succeeix amb una part de l'enllosat. És probable que l'adequació del sector residencial de la vil·la a usos artesanals coincideixi amb la construcció del gran edifici descobert en les excavacions del segle XIX. L'àmbit que havia servit de zona de serveis de les termes es divideix en dues estances, una de les quals es converteix en un taller de forja on es treballava el ferro.

Després d'un període de temps indeterminat el sector va ser abandonat. Amb tot, sembla que la vida va continuar fins a principis de l'edat mitjana.