Església de Sant Miquel
L'església de Sant Miquel és d'una sola nau, de planta rectangular, amb un absis semicircular a la capçalera i un altre a la paret de migdia. És orientada de llevant a ponent.
A la part exterior dels absis hi ha unes lesenes senzilles i una cornisa de pedra. Al centre de cada absis hi ha una finestra petita de mig punt de doble esqueixada. La portalada es troba situada a la façana de migdia. És d'arc de mig punt, de doble arquivolta i adovellada, amb imposta i guardapols. Al damunt de la porta hi ha una finestra d'arc de mig punt i brancals oblics. A l'extrem esquerre de la façana sud, gairebé tocant a la porta, hi ha un contrafort. A la part superior de la façana oest hi ha una finestra d'arc escarser de doble esqueixada i, a cada costat, el que semblen ser les restes d'una antiga cornisa. La coberta, a dues vessants amb el carener paral·lel a les façanes sud i nord, és recoberta amb teules aràbigues. De la teulada en sobresurten les restes d'un campanar d'espadanya d'un sol ull. La coberta de la nau principal acaba en un ràfec constituït per dues filades de rajoles entre les quals n'hi ha una de teules. En canvi, en els absis, el ràfec és fet amb peces de pedra tallada.
Per l'interior, la nau és coberta amb una doble volta de creueria, amb nervadures de pedra tallada de secció quadrangular. Entre les dues voltes hi ha un arc toral apuntat que es recolza sobre dues pilastres amb imposta (una a cada costat de la nau). A l'extrem de ponent de la volta hi ha un arc former de les mateixes característiques, però el que hi ha a tocar de l'absis és de mig punt i arranca directament del mur. Ambdós absis són coberts amb volta de quart d'esfera. Els arcs d'obertura dels absis són de mig punt i arranquen d'unes impostes que tenen uns petits motius ornamentals. L'església conserva l'ara de l'altar major original, format per una llosa rectangular de pedra sostinguda per una pilastra prismàtica del mateix material. El paviment és fet amb peces quadrangulars de ceràmica i no és l'original. Conserva l'ara de l'altar major, format per una llosa rectangular sostinguda per una pilastra prismàtica.
Es tracta d'una obra pertanyent a un sol període constructiu, de transició del romànic al gòtic, i que combina elements del primer estil (planta rectangular) i del segon (volta de creueria, arc apuntat, austeritat de motllures i d'arcades i contrafort lateral). Presenta similituds amb les d'altres poblacions de colonització tardana (Sant Pau a Tarragona, Santa Maria de Belloc) i deu ser més moderna que les de pobles veïns com Calafell, Cunit o Marmellar, la repoblació dels quals va començar abans.
La primera notícia escrita que es coneix de l'església de Sant Miquel de Segur de Calafell data de l'any 1238. El 18 de novembre d'aquest any, Guillem de Crebai ofereix al monestir de Sant Cugat el patrocini i les pertinences de l'església de Santa Maria de Segur. Era la capella particular dels senyors de Segur, i estava dedicada simultàniament a Santa Maria i Sant Miquel, raó per la qual té dos absis. Aquesta doble advocació és típica de les capelles de castells des del segle XII. El seu règim inicial era, segons sembla, de capella sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Cunit fins l'any 1363 en què passà, juntament amb aquesta, a dependre de la parròquia de Santa Maria de Cubelles. Posteriorment a aquesta data hi ha molt poques referències escrites que esmentin aquesta església. El bisbat de Barcelona registra dues visites pastorals realitzades a l'església de Sant Miquel de Segur en els segles XV i XVI. La primera té lloc l'any 1414 i la segona el 1508. No es coneixen més notícies escrites de l'església fins l'any 1921.
A l'entorn de l'església es varen trobar dues zones de cementiri. Una, propera a l'absis, que es datà al segle XII, i una altra al sud-oest de l'església, que no seria anterior als segles XV-XVI.
El culte, encara que de forma reduïda, es perllongà fins l'any 1936, quan l'església fou cremada. Els anys 50 es feren obres de reforma i neteja per posar-la al servei de les incipients urbanitzacions. L'any 1988, l'església passà a ser propietat de l'Ajuntament de Calafell, el qual l'any 1980 havia iniciat els tràmits perquè fos catalogada com a Monument Històric i Artístic. Als anys 1991 i 2004 es van dur a terme diversos treballs de conservació-restauració de l'església.