Calafell honora als electes locals que han posat cara a 30 anys de democràcia

Els electes locals que han format part dels ajuntaments democràtics des de 1979 ençà han estat honorats aquest migdia, en un acte institucional per commemorar els 30 anys de les primeres eleccions municipals després del franquisme. L’acte ha volgut ser un reconeixement públic a les persones, algunes ja traspassades, que “han posat cares, que han posat noms i cognoms a la democràcia al nostre poble”, segons ha recordat l’actual alcalde, Jordi Sánchez.

La setantena de regidors i regidores que han format part d’algun dels vuits consistoris democràtics, inclòs l’actual, han rebut un agraïment popular per haver impulsat “una tasca enorme realitzada molt sovint sense mitjans, recursos o competències, però que ha transformat els pobles i ciutats en una mesura mai vista a casa nostra”, tal com ho ha resumit Jordi Sánchez.

L’acte d’aquest migdia ha recordat els principals canvis que ha experimentat Calafell en aquesta trenta anys. El 1979, Calafell no tenia autopista ni tren rodalies. No tenia depuradora d’aigües residuals, ni CAP, ni ensenyament secundari. El patrimoni històric tenia seriosos problemes de preservació i el gran jaciment arqueològic de la Ciutadella Ibèrica no havia estat descobert...

L’erosió de les platges, solventada amb una regeneració fa quinze anys, i el deteriorament de l’antic port de Segur, substituït per una moderna instal·lació, eren qüestions greus. No existia Calafell Ràdio. Hi havia un pla general que permetia urbanitzar la totalitat del terme municipal i la població de tot l’any era de poc més de 4.000 habitants, quan avui n’hi ha 25.000 d’empadronats i uns 45.000 reals...

“Però aquest és un balanç basat en el totxo. D’obra necessària i indispensable, però bàsicament totxo. La nostra època ha de començar a ser de les persones”, ha afegit l’actual alcalde.

Aquestes transformacions s’han recollit en un resum d’imatges, editat en format dvd, que té com a leit-motiv 25 fets i històries que han marcat un abans i un després entre el Calafell de 1979 i l’actual. Aquesta producció videogràfica recorda també dades sobre l’evolució socieconòmica experimentada de 1979 a 2009: de 120 comerços a 900; de 70 bars i restaurants a 320; de 2.000 vehicles de motor a 15.000; de 1.651 línies telefòniques tradicionals, a 11.000 telèfons fixes, uns 17.000 mòbils i unes 5.000 ADSL.

A més, l’Ajuntament de Calafell ha editat un volum que recull les actes de les sessions de constitució dels vuit consistoris democràtics (19 d’abril de 1979, 23 de maig de 1983, 30 de juny de 1987, 15 de juny de 1991, 17 de juny de 1995, 3 de juliol de 1999, 14 de juny de 2003 i 16 de juny de 2007).

Homenatge a una generació que es va apagant

L’homenatge d’aquest migdia s’ha organitzat, a més de l’efemèride, perquè, segons ha dit l’alcalde, “hi ha determinats reconeixements que no poden esperar, perquè la generació que va fer la Transició a la democràcia es va apagant de mica en mica i alguns ja no hi són”. Ha afegit que l’homenatge ha de ser també per a “les famílies dels electes que han dedicat una part del seu temps o uns anys de la vida a servir els seus conciutadans, per haver-los donat suport i per totes les estones que no els han pogut tenir”.

Durant l’acte, han pres la paraula sis dels set alcaldes democràtics de Calafell: Joan Ortoll, Joan Colet, Joan Maria Triadó, Jordi Sánchez, Josep Parera i Joan Olivella (Jaume Ferrerons ja és difunt). Tots han evocat el seu pas per l’alcaldia i alguns dels principals reptes que van tenir.