Calafell presenta al·legacions a l’are que la generalitat farà al municipi per preservar la imatge del nucli històric
L’Ajuntament de Calafell ha presentat al·legacions a l’aprovació inicial del pla director de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) de la Generalitat al Camp de Tarragona, que preveu una actuació de 369 habitatges, el 55% dels quals protegits, al sector de la Barquera del municipi. L’Ajuntament vol garantir que aquesta promoció immobiliària no trenqui la imatge del nucli històric de Calafell, que és a tocar dels terrenys, a més de precisar els equipaments del nou barri i la seva connexió amb la resta de la trama urbana.
L’Ajuntament de Calafell ha presentat al·legacions a l’aprovació inicial del pla director de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) de la Generalitat al Camp de Tarragona, que preveu una actuació de 369 habitatges, el 55% dels quals protegits, al sector de la Barquera del municipi. L’Ajuntament vol garantir que aquesta promoció immobiliària no trenqui la imatge del nucli històric de Calafell, que és a tocar dels terrenys, a més de precisar els equipaments del nou barri i la seva connexió amb la resta de la trama urbana.
Aquestes al·legacions es presenten com a complement de les que l’Ajuntament de Calafell ja va formular el març de l’any passat al document d’objectius i propòsits generals de les ARE. Les primeres al·legacions han estat acceptades majoritàriament de forma genèrica. La finalitat de les noves és que en el pla definitiu les demandes municipals s’incorporin amb major grau de concreció.
Entre altres, l’Ajuntament reclama que el nou barri conservi l’estructura i l’estil arquitectònic del seu entorn. Proposa, per exemple, que es construeixi una línia contínua d’edificacions, en comptes de blocs aïllats tal com es preveu ara, i que el barri s’organitzi al voltant d’un carrer central que aplegui la vida social i econòmica. Però, a més, es demana que els edificis tinguin una alçada màxima de planta baixa i dues plantes, en comptes de planta baixa i tres plantes, com figura en el pla aprovat inicialment. Així quedarien preservades les visuals sobre el conjunt monumental del Castell de la Santa Creu i el nucli històric.
En aquest mateix sentit, “demanem que el disseny arquitectònic dels edificis estigui ben integrat en aquest entorn tan especial, per exemple amb la utilització de teulades inclinades tradicionals, o establint criteris clars sobre els materials de les façanes”, segons explica Ramon Ferré, tinent d’alcalde de l’àrea de Territori. Ferré afegeix que “també volem que tot el sector tingui un tractament paisatgístic adequat, ja que el 44% dels aproximadament 74.000 metres de l’actuació correspon a zones verdes, jardins i places, i un 22% a carrers”.
D’altra banda, les al·legacions demanen importants millores de vialitat. Per exemple, que el carrer principal del nou barri no funcioni en la pràctica com un cul de sac, sinó que tingui sortida cap al veí barri del Clos del Rectoret. Però sobretot, les al·legacions fan esment especial d’actuacions viàries principals que s’han de fer al voltant de l’ARE. És el cas de la connexió dels carrers Jesús i Andalusia, que és necessària per respondre a l’augment de mobilitat general que es produirà. El pla aprovat per la Generalitat destina una partida a actuacions viàries a l’exterior del sector, però no en concreta el detall i l’Ajuntament vol assegurar que hi figuren explícitament les obres que reclama.
Finalment, s’insisteix en la demanda que l’Administració actuant, la Generalitat, assumeixi el cost dels equipaments públics que corresponen al sector i que es precisi la quantia econòmica que s’hi invertirà. Al nou barri hi haurà uns 4.000 metres quadrats per a equipaments.