Calafell signa l’adhesió a la xarxa europea de museus arqueològics a l’aire lliure
La Ciutadella Ibèrica de Calafell va formalitzar ahir la seva adhesió a la xarxa europea de museus arqueològics a l’aire lliure (Exarc), durant unes jornades sobre arqueologia experimental que se celebren aquest cap de setmana a la Universitat d’Exeter (Regne Unit). Aquesta adhesió busca situar la Ciutadella en el mapa europeu, un dels objectius del projecte que s’ha posat en marxa per renovar la proposta educativa d’aquest jaciment iber reconstruït.
La Ciutadella Ibèrica de Calafell va formalitzar ahir la seva adhesió a la xarxa europea de museus arqueològics a l’aire lliure (Exarc), durant unes jornades sobre arqueologia experimental que se celebren aquest cap de setmana a la Universitat d’Exeter (Regne Unit). Aquesta adhesió busca situar la Ciutadella en el mapa europeu, un dels objectius del projecte que s’ha posat en marxa per renovar la proposta educativa d’aquest jaciment iber reconstruït.
Ahir a Exeter, van signar l’adhesió l’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, i el secretari general de la xarxa Exarc, Roeland Paardekooper. Aquesta xarxa aplega jaciments arqueològics que han apostat per la reconstrucció experimental com a eina didàctica per posar la història a l’abast del públic en general. L’objetiu principal d’aquesta xarxa és establir uns estàndars de qualitat elevats tant per a la recerca científica com per a la seva presentació al gran públic.
“Aquesta adhesió és el primer resultat del projecte que estem desenvolupant a la Ciutadella Ibèrica, però a la vegada una via que portarà més resultats, perquè ja se’ns han començat a obrir vies de col·laboració amb diferents institucions científiques d’arreu d’Europa”, explica des d’Exeter Jordi Sánchez.
L’alcalde afegeix que “la pertinença a xarxes europees de patrimoni històric no és tant una qüestió publicitària per atreure públic, que també, com una oportunitat per esdevenir un referent científic”.
A les jornades científiques que es fan a la Universitat d’Exeter s’han presentat, a més, les conclusions del treball d’investigació realitzat per la Universitat de Barcelona, a diferents jaciments arqueològics de Catalunya, entre ells la Ciutadella Ibèrica. Aquest treball ha conclós que els jaciments reconstruïts, com la Ciutadella, permeten que el gran públic entengui les restes històriques amb un alt grau d’aprofitament.
Segons Clara Masriera, que ha basat la seva tesi doctoral en aquesta investigació, “les persones amb un alt nivell de formació es donen per satisfetes amb les restes originals, que poden entendre en bona mesura, però les persones menys instruïdes aprenen molt més si s’ha fet una reconstruccio didàctica”.
L’1 d’octubre passat, l’Ajuntament de Calafell va tancar la Ciutadella Ibèrica per un període d’un any, per tal de fer-hi una renovació a fons i impulsar una nova proposta didàctica. El projecte ha estat encomanat als departaments de Didàctica de les Ciències Socials i d’Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, que fa més de 25 anys que treballen en aquest jaciment i que ja van dirigir la reconstrucció didàctica de l’antiga fortalesa als anys 90 del segle passat.
300.000 visitants en 12 anys
La Ciutadella Ibèrica es va obrir al públic l’any 1995 i va ser el primer jaciment arqueològic d’època ibera que era reconstruït en el marc d’un projecte d’arqueologia experimental. L’objectiu era fer arribar arribar el patrimoni històric al gran públic des d’un absolut rigor científic. Entre les diverses experiències que s’hi han fet hi ha la interpretació de l’arquitectura dels ibers, la reconstrucció d’escenes quotidianes de la vida en aquella civilització i fins i tot proves per a l’elaboració d’un vi com el de fa 2.500 anys mitjançant tècniques de regressió genètica. En aquests 12 anys, la Ciutadelal Ibèrica de Calafell ha rebut 300.000 visitants.