L'ajuntament regularitza la situació de més d’un milió de metres quadrats de patrimoni municipal del sòl

L’Ajuntament de Calafell ha passat balanç aquest migdia de dos anys d’esforços per normalitzar la situació del patrimoni municipal del sòl, afectat per la falta d’inscripció registral de moltíssimes adquisicions de propietats i cessions de vials, zones verdes i terreny d’equipament, fruit del creixement urbanístic. La superfície afectada és de 1,1 milions de metres quadrats, el triple de la que tenia inscrita l’Ajuntament a nom seu. Ja se n’han pogut “recuperar” 189.716,67 metres quadrats. La resta, tot i constituir el gruix de superfície, està concentrat en poques “propietats”: per exemple els més de 150 quilòmetres de carrers del nucli de Segur de Calafell.

Tot i que una compra-venda o una cessió estigui escripturada davant notari, l’anterior propietari pot emparar-se en què continua figurant com a titular al registre per vendre la finca, hipotecar-la o fins i tot pagar un deute tributari amb un bé que és de l’Administració reclamant. També pot donar-se el cas que aquests bens acabin embargats. Avui, l’equip de govern municipal ha descrit situacions absolutament surrealistes provocades per aquest problema.

“Aquest municipi ha arribat a tenir embargats els carrers d’una urbanització, Calafell Residencial. El promotor del pla parcial continuava figurant al registre com a propietari dels terrenys els bancs van embargar-li les ‘finques’ per uns deutes”, ha explicat el tinent d’alcalde de Territori Ramon Ferré.

El procés de regularització ha donat altres sorpreses. Per exemple, que els dos camps de futbol municipal, que tenen més de 25 anys, no han estat propietat municipal formal fins fa poques setmanes. O que l’església romànica de Sant Miquel, el principal monument del nucli de Segur, datada al segle XIII i recentment catalogada, continuava a nom dels urbanitzadors de la zona. O que un terç de l’espai on hi ha el mercat municipal i 700 places d’aparcament al nucli de la Platja, també “era” encara de qui ho va vendre a l’Ajuntament. O que hi ha equipaments públics, com escoles, construïts en terreny que figura registralment com a privat.

“Hi ha casos que es remunten a més de mig segle, però el del nucli de Segur té una singularitat pel gran volum de terreny i perquè la cessió de vials, zones verdes i sòl d’equipaments es va fer i escripturar el 1976”, ha afegit Ferré. Fa poc, quan l’Ajuntament ha volgut cedir els terrenys per a l’edifici definitiu de l’IES del barri s’ha trobat que els terrenys, tot i haver estat requalificats, seguien a nom dels antics promotors. I no es podien cedir a la Generalitat perquè no figurava que fossin de l’Ajuntament. “No és el cas més gros ni sorprenent, però resulta molt indicatiu de com estàvem”, ha dit també el tinent d’alcalde.

Durant el procés de regularització, s’ha constatat que algunes propietats s’han perdut definitivament. És el cas d’antics propietaris que van aprofitar la situació per “vendre” la finca a un tercer que comprava de bona fe. En aquest cas, la llei protegeix al comprador de bona fe i el bé es perd. Entre les propietats definitivament perdudes, avui s’ha assenyalat que n’hi ha a les urbanitzacions Bellamar i Valldemar i “altres que no podrem identificar en aquest enorme caos o que se’ns escaparan per la dificultat de documentar o provar els nostres drets”.

“Això no dóna vots”

Ramon Ferré ha dit també que “en aquesta mateixa situació hi ha la major part dels ajuntaments. Això passa perquè resoldre aquests temes no dóna vots i, a més, en política treballem amb perspectiva de quatre anys i problemes com aquest requereixin decisions i voluntats a llarg termini”.

Què aconsegueix l’Ajuntament normalitzant aquesta situació? En primer lloc, evitar una font de constants conflictes legals. En segon, gestionar correctament el patrimoni municipal, amb la possibilitat d’alienar o permutar finques, si ho considera necessari. I en tercer lloc, incorporar a la comptabilitat municipal aquests propietats, com actiu patrimonial. “Els actius patrimonials són una garantia que podem usar de cara a operacions financeres, per exemple”, ha indicat Ferré.

El regidor ha volgut agrair la col·laboració que l’Ajuntament ha rebut de totes els parts implicades. Ha destacat en primer lloc, la tasca de l’oficina local del cadastre, el responsable de la qual, Ramon Pons, s’acaba de jubilar. També la del Registre de la Propietat, que ha donat les màximes facilitats, així com la dels notaris de Calafell i de l’arxiu dels col·legis de notaris, on es dipositen les escriptures després de 25 anys.

“Hem de dir també que la immensa majoria de ‘propietaris’ ha col·laborat de bon grat. En molts casos són els hereus de les personques que van vendre o cedir les propietats a l’Ajuntament”, ha precisat el tinent d’alcalde.

El procés de regularització aconseguirà tancar un 80% dels casos que hi havia. El 20% restant, que es concreta a la zona de Mas Mel, està vinculat a les negociacions amb promotors en el marc del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, actualment en fase de redacció.