Un 25% de les parcel·les del nucli antic de Calafell es troben buides o són solars
Un 25 per cent de les parcel·les del nucli antic de Calafell (Calafell Poble) està format per solars o immobles buits, segons es desprèn de la diagnosi feta per l’equip d'arquitectes format per Sebastià Jornet, Loles Herrero i Montse Mercadé, que la tarda de dimecres van presentar en un acte públic, junt al tinent d'alcalde de Territori de l’Ajuntament, Ramon Ferré, els trets més característics d'aquesta diagnosi. El treball s'emmarca en el projecte de reforma integral del nucli antic que l'Ajuntament de Calafell presentarà a concurs en la nova edició de la Llei de Barris que ha convocat la Generalitat de Catalunya.
Un 25 per cent de les parcel·les del nucli antic de Calafell (Calafell Poble) està format per solars o immobles buits, segons es desprèn de la diagnosi feta per l’equip d'arquitectes format per Sebastià Jornet, Loles Herrero i Montse Mercadé, que la tarda de dimecres van presentar en un acte públic, junt al tinent d'alcalde de Territori de l’Ajuntament, Ramon Ferré, els trets més característics d'aquesta diagnosi. El treball s'emmarca en el projecte de reforma integral del nucli antic que l'Ajuntament de Calafell presentarà a concurs en la nova edició de la Llei de Barris que ha convocat la Generalitat de Catalunya.
L'existència de molts habitatges buits és, doncs, un dels trets que defineixen el nucli antic, així com la pèrdua progressiva de riquesa. També la meitat dels edificis catalogats es troben desocupats, al mateix temps que s'observa un gran nombre de locals comercials tancats.
La tendència a la pèrdua de valor del nucli antic vol ser justament corregida amb la proposta que farà l'Ajuntament de Calafell a l'hora de concursar a la Llei de Barris, proposta que comptarà amb la participació ciudadana. A tal fi, el consistori ha rebut nombroses respostes a les enquestes ciutadanes que ha cursat, i on s'expressen les prioritats que manifesten a l'hora de millorar l'entorn.
En aquest sentit, el tinent d’alcalde de Territori, Ramon Ferré, ha apuntat que el projecte que es presentarà a la Generalitat "tindrà molt en compte la participació ciutadana".
La diagnosi, d'altra banda, assenyala que el nucli antic està guanyant població, però a un ritme menor que la resta del municipi i presenta un elevat nombre de població gran i infantil. També s'observa una pèrdua de població autòctona i una progressiva substitució per població d'origen extracomunitari.
L'estat urbanístic dels carrers és "molt deficitari", en paraules de Loles Herrero, i també es constata una manca d'equipaments públics. Aquests dos fets, junt a altres, "queden solventats gràcies al POUM, que preveu actuacions urbanístiques i la creació d'equipaments", com el de la Masia de Cal Rion o l'antic cinema de Cal Xalomó, ha assenyalat Herrero.
El públic aque assistí a l'actec, el segon que s'organitza al Poble per abordar la Llei de Barris, es va interessar per les millores de carrers o de la xarxa de serveis. Ramon Ferré va respondre que justament aquests temes, com l'existència d’una carta de colors pel pintat d'edificis o el soterrament de xarxes, ja es preveu tractar al POUM.
No tot és negatiu, però. La diagnosi fixa com a punts forts l'interès urbà, la personalitat pròpia del nucli antic, l'alt nivell associatiu i l'existència de productes tradicionals. Com a punts dèbils figuren el deficient estat de conservació de carrers i habitatges, la manca de cohesió social i la davallada econòmica, en un procés que s'ha produït al llarg de molts anys.
Quant a oportunitats, figuren el POUM, la recuperació d'edificis patrimonials per fer-ne equipaments i la integració en la xarxa turística, amb la zona del Castell i l'àrea arqueològica com a puntals destacats.
Els objectius del projecte són generar espai públic de qualitat, un bon espai privat per viure-hi en condicions, la millora dels serveis, crear un barri cohesionat, millorar els equipaments i potenciar el comerç.