L’Ajuntament de Calafell legalitza el funcionament del Banc d’Aliments

Assolit el reconeixement de la Generalitat al servei, després de posar-hi ordre davant la precarietat en què estava

L’Ajuntament de Calafell ha aconseguit legalitzar el funcionament del Banc d’Aliments del municipi. El departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat ha emés aquest mes d’agost una resolució que culmina el procediment engegat per l’Ajuntament perquè el Banc compleixi plenament la normativa.

La tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Helena Rubio, explica que “han estat prop de tres anys de posar ordre a un servei que ens vam trobar en una situació caòtica”. Rubio recorda que “el juny de 2015 ens vam trobar sobre la taula fins i tot una inspecció oficial perquè hi havia 5.000 quilos d’aliments, provinents de les remeses rebudes el 2013, sense repartir. Així estaven les coses”.

Desprès d’això, explica la regidora ha calgut “trobar un local més adequat o redactar un reglament del Banc dels Aliments, perquè l’ús del servei tingui criteris objectivables. I també s’ha hagut d’incorporar el Banc al contracte programa dels serveis socials locals”.

Tot això, afegeix Rubio, “amb la pressió de no poder deixar de donar el servei ni un minut, tot i la precarietat que vam trobar, perquè hi ha unes 500 persones que ho necessiten setmanalment. Per això, hem hagut de signar convenis amb oenagés com la Creu Roja, que estan habilitades per a la prestació d’aquestes tasques i autoritzades a gestionar informació confidencial, com les dades de les persones usuàries. Per molt bona voluntat que hi hagués, no podia ser que persones o entitats culturals tinguessin aquestes dades”.

Avui, diu també, “l’ordre que hem posat no ha desembocat únicament en la legalització, sinó en el fet que el Banc d’Aliments no té llista d’espera. Tampoc en té el menjador social, un servei que funcionava a partir de l’absurd que feia vacances a l’estiu o per Nadal, com si les persones que han de menester aquest recurs poguessin passar sense menjar durant setmanes”.

L’Ajuntament també ha elaborat un reglament i unes bases del menjador social, per poder-hi derivar les persones adequadament, incloses les transeünts.

D’altra banda, l’Ajuntament vol informar de la situació descoberta a un pis de propietat municipal, on sense permís s’acumulava material divers, provinent pel que sembla de recollides realitzades per una entitat local o, si més no, per un particular que n’és membre. La situació va ser detectada quan es feia una inspecció ocular de diversos habitatges que té l’Ajuntament amb vistes a crear pisos d’emergència social. “La sorpresa va ser nostra quan vam trobar un munt d’estris i mobles vells, molts més que els que hi ha a qualsevol pis normal i corrent”, explica Rubio.

L’equip de govern va demanar als serveis tècnics i jurídics municipals si existia alguna mena de cessió o autorització per a l’ús d’aquest pis. La resposta va ser negativa. “Fins i tot es va consultar a l’anterior secretària municipal si recordava algun decret o acord provinent d’anteriors mandats i també ens va dir que no. Ningú a l’Ajuntament en sabia res”, afegeix la regidora. Davant d’això, es va ordenar recollir aquest material i canviar el pany.

“Poc desprès, ens va trucar el senyor Patricio Covarrubias per dir-nos que aquest material era de l’Agrupació Recreativa Cultural. Resulta sorprenent que aquesta persona o l’entitat usés un pis municipal sense cap autorització, més quan l’entitat té cedit un local de més de 200 metres quadrats, suficient per emmagatzemar el material que vulguin”, diu Rubio. I afegeix: “Resulta encara més sorprenent que ni el senyor Covarrubias ni l’ARC hagin badat boca sobre aquest pis ‘ocupat’ sense cap paper, i això que tenien contacte amb els serveis socials i en ocasions puntuals hi havien col·laborat, si més no fins a finals de 2016, desprès ja no”.

“La pregunta és com uns particulars o una entitat tenen les claus d’una propietat municipal. Potser per aquí trobaríem la politització que alguns ens volen atribuir a nosaltres... És un exemple més de com es feien algunes coses. Per bones que siguin les intencions, han d’haver uns mínims”, conclou Rubio.