Un 54% dels polls de corriol nascuts enguany a Calafell ha aconseguit sobreviure

El miracle de la vida iniciat durant el confinament ofereix dades molt més altes que a les platges properes

Un 54% dels polls de corriol camanegre nascuts enguany a les platges de Calafell ha aconseguit sobreviure, segons l’informe final de la campanya de seguiment realitzada per encàrrec de l’Ajuntament. El miracle de la vida iniciat durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19 ha esdevingut un èxit de la natura sense precedents en més de 30 anys al nostre municipi, període en el qual no s’havien detectat postes d’ous d’aquesta espècie vulnerable, amb perill d’extinció a Catalunya.

Entre l’última setmana d’abril i la primera de juliol, al voltant del Port de Segur de Calafell es van localitzar sis nius, amb un total de disset ous. Segons l’informe, elaborat pel Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans, van sobreviure un total de 9 polls. S’entén per individus supervivents els que arriben a l’etapa juvenil i arribin a volar.

Una supervivència superior a la meitat és una dada més que remarcable, si es té en compte que a les platges del veí municipi del Vendrell va ser del 4% dels polls nascuts, i que a Cunit no en va sobreviure cap.

El tinent d’alcalde d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament, Aron Marcos, explica que “el confinament de la primavera, sense cap mena de dubte va afavorir les primeres criances”. Afegeix: “Però després, han estat decisives les mesures de protecció i vigilància que vam prendre, inclòs el tancament perimetral de la zona de nidificació i el canvi del sistema de neteja de les platges. I per descomptat, la conscienciació de la immensa majoria dels usuaris de les platges”.

Com a causes concretes, l’informe apunta les següents:

– La coincidència del confinament de la població humana a causa de la covid-19, amb l’època de cria i nidificació del corriol.

–La proliferació d’espais idonis de nidificació i l’augment d’aliment, gràcies a l’aportació de restes marines arribades amb el temporal Glòria a finals de gener.

–La regressió d’altres platges més petites on nidificaven anteriorment.

–El tancament de platges i accessos.

–La modificació en la neteja mecànica i manual de les platges.

–La protecció física dels nius.

–La creació de zones de refugi i alimentació.

–La conscienciació d’usuaris/es de la platja.

Tot i que les nidificacions es van produir als voltants del Port, la campanya de seguiment del corriol es va realitzar a tota la costa del municipi. I això ha permès un treball de camp que ha anat més enllà de la criança, que ha donat resultats útils per al coneixement de l’espècie. Per exemple, què és el que més molesta els corriols adults i els fa abandonar el niu durant un temps, la qual cosa representa un perill de depredació dels ous, que a més pateixen estrés tèrmic.

Així doncs, es va detectar que la presència de gossos deslligats era el principal factor de pertorbació. Però també que en les platges més alterades per l’acció humana, els corriols mostraven estar més habituats a les interferències i tornaven abans al niu. I s’ha constatat que les femelles són més sensibles a aquestes molèsties que els mascles.

Segons Aron Marcos, aquestes evidències “ens confirmen que establir zones d’amortiment entre les àrees de nidificació i l’activitat humana, inclosa la recreativa, pot ajudar els ocells a habituar-se a estímuls predictibles i no letals, la qual cosa facilitaria la coexistència entre la conservació de l’espècie i l’ús l’udic de les platges”.

El treball de camp de la campanya també ha permés fer observació d’altres espècies que viuen en la franja marítimo-terrestre del municipi. Entre marc i agost, s’han registrat avistaments de 31 espècies diferents d’aus a les platges, a més de tres espècies exòtiques invasores a la zona d’aiguamolls situada al costat del Port de Segur. Aquestes observacions han permés millorar el coneixement de la biodiversitat del municipi.