47 famílies de Calafell surten del cercle viciós de la pobresa, gràcies al tercer pla de xoc impulsat per l’Ajuntament

És una actuació coordinada dels serveis socials i d’ocupació, amb un enfocament diferent, per cobrir tot el necessari per a sortir-se’n

La tercera edició del pla de xoc impulsat per l’Ajuntament de Calafell ha aconseguit treure 47 famílies del cercle viciós de la pobresa. Són les que han aconseguit que un dels seus membres aconsegueixi una inserció laboral plena i duradora, que els ha permès normalitzar la seva situació i començar a caminar sense el suport dels serveis socials.

En la primera edició del pla, van ser 36 les famílies que van aconseguir-ho. En la segona, van assolir-ho 53. Sempre amb un enfocament diferent per abordar aquesta problemàtica, orientat a famílies que tenen una oportunitat real de sortir-se’n, amb una empenta relativament petita, i sobretot compromeses autènticament a aconseguir-ho.

La tinent d’alcalde de Drets Socials, Helena Rubio, explica: “Com en els anys anteriors, hem prioritzat unitats familiars que, tot i estar en risc o directament en situació d’exclusió social, podien aconseguir un canvi de debò en les seves vides”. Rubio diu també: “El pla ha prioritzat també qui ha mostrat compromís autèntic i real per a sortir-se’n. I això s’ha notat en els resultats”.

Les xifres

Durant el 2023, el pla ha atés i acompanyat 240 persones, en una acció combinada dels serveis socials i dels d’ocupació de l’Ajuntament. 126 d’aquestes persones són noves usàries del pla. La resta, correspon al seguiment de l’any anterior. El retorn assolit, un 19,6% de casos finalitzats amb èxit, és semblant a les dues anteriors edicions. I és alt per als barems habituals dels serveis socials.

Aquest any passat, el pla ha fet 2.047 atencions, 466 de l'àrea de treball social i 1581 d'orientació laboral. Una eina clau és la formació de les persones víctimes de la pobresa. En aquest sentit, s’ha aconseguit que diversos usuaris del pla hagin continuat estudis que tenien aturats, convalidar estudis antics o estudis fets a altres països, o hagin iniciat estudis nous.

Un altre instrument ha estat un programa per a millorar les habilitats socials, les competències familiars i la cohesió familiar. Anar fent vida normal, i accedir allò que està a l’abast de les persones que no són vulnerables és un ajut de primera per retrobar el propi camí. I de vegades és tan senzill com que els petits de la família puguin fer activitats extraescolars. I en aquest terreny s’ha tornat a comptar amb la col·laboració de l’escola Camp Joliu, que ha becat diversos infants perquè facin activitats esportives i de lleure.

Un canvi en els serveis socials

“Cal insistir que aquest pla és una nova forma de treballar. No és un pla assistencialista, sinó reversor de situacions”, subratlla Helena Rubio. “Volem anar més enllà de donar ajuts a qui els necessiti, perquè els serveis socials no han de ser una mera gestoria de subvencions, sinó un instrument per revertir la pobresa i l’exclusió social”, diu.

Afegeix: “La pobresa és quelcom més que un problema econòmic. Però la despesa pública reactiva puja, mentre baixa la proactiva i preventiva. Això ha creat cercles viciosos, que estigmatitzen i cronifiquen les situacions d’exclusió social, que, tanmateix, podem revertir avançant-nos-hi”.