Arcadi Oliveres afirma a Calafell que la crisi alimentària és molt pitjor que l'econòmica
El conegut professor d’Economia i activista social Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ha afirmat aquesta nit a Calafell que la crisi alimentària és molt pitjor que l’actual crisi econòmica. Oliveres, que ha pronunciat una conferència convidat per l’Ajuntament, ha recordat que cada dia moren de fam al món 80.000 persones i que posar-hi remei costaria una fracció dels diners destinats al rescat de la banca al primer món.
El conegut professor d’Economia i activista social Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ha afirmat aquesta nit a Calafell que la crisi alimentària és molt pitjor que l’actual crisi econòmica. Oliveres, que ha pronunciat una conferència convidat per l’Ajuntament, ha recordat que cada dia moren de fam al món 80.000 persones i que posar-hi remei costaria una fracció dels diners destinats al rescat de la banca al primer món.
“Hi ha una crisi alimentària, una crisi ecològica i una crisi de valors que són molt més greus que la crisi econòmica”, ha dit, davant d’un públic que ha omplert de gom a gom la sala de les dependències municipals de la Platja de Calafell. I ha afegit que “per aquest 2011 es preveu que hi hagi 1.100 milions de famolencs arreu del món, una xifra que s’està incrementant a raó de 80 milions de famolencs més a l’any”.
Oliveres ha indicat que “resoldre el problema de la fam al món costaria 50.000 milions de dòlars anuals. El rescat bancari ha costat 54 vegades més. És evident que els Estats tenen les prioritats que tenen”. I ha ofert dades comparatives encara més contundents: “No valorem la fam com altres catàstrofes. Parlem molt dels 20.000 morts que hi ha hagut recentment al Japó, però són només la quarta part dels que moren de gana cada dia. O els 350.000 d’Haití de l’any passat, que són els que moren de fam cada setmana de dilluns a dijous”.
I ha conclòs que “no és un problema de producció d’aliments, perquè el planeta genera menjar per al 105% de la població mundial actual, sinó un problema de distribució: uns en tenim massa i uns altres massa poc”.
