Calafell participa en les XXIII Jornades d’Estudis Penedesencs

Calafell serà present en les XXIII Jornades d’Estudis Penedesencs, que tindran lloc el proper dissabte, 27 d’octubre, a Vilafranca del Penedès, i que estan dedicades a tractar el passat, present i futur de la Cultura al Penedès.

Les XXIII Jornades d’Estudis Penedesencs estan estructurades en diversos àmbits: Llengua i Literatura; Història Contemporània, Història Medieval i Moderna; i Etnologia, Antropologia i Musicologia. Dins l’àmbit “Història Medieval i Moderna”, l’arqueòleg municipal de Calafell, Josep Pou, juntament amb l’arxiver municipal, Antoni Albacete, explicaran “La Topografia urbana del Calafell del s. XVI, a través del Capbreu de Calafell i les excavacions arqueològiques”.

Aquestes jornades s’adrecen a un públic especialitzat o interessat en la cultura del Penedès, i els ponents han estat seleccionats per l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Els capbreus són documents que, entre d’altres, recullen la relació detallada dels béns immobles que posseïa cada emfiteuta, amb els límits, extensió, situació geogràfica, aprofitament econòmic, càrregues tributàries i mecanismes mitjançant els quals havia estat transmesa la propietat d’ús.

Després que a l’any 2009 es restaurés el Capbreu de 1565 que es conservava a l’Arxiu Municipal de Calafell (AMCAL) i que actualment es troba temporalment en dipòsit en forma de comodat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès (ACBP), l’Ajuntament de Calafell va iniciar l’estudi de les dades proporcionades per aquest document. Concretament, s’ha començat a estudiar les referències espacials referents als habitatges, juntament amb la nomenclatura dels carrers que estructuraven la circulació. La contrastació d’aquestes dades amb els resultats de les excavacions arqueològiques dutes a terme al nucli històric durant l’any 2000, permetrà conèixer la trama urbana de Calafell, i avançar en la reconstrucció de l’hàbitat en el municipi en el segle XVI.

Els capbreus

Els capbreus són una font històrica privilegiada per tractar temes econòmics, socials, de toponímia, de genealogia, etc. Aquests documents recullen les confessions dels emfiteutes, que molt sovint també ostentaven la condició de vassalls, d’una determinada zona o domini. Les confessions eren declaracions públiques i orals, fetes periòdicament davant del notari, en les quals els beneficiaris del domini útil feien un reconeixement personal i explícit de les obligacions que tenien vers el senyor directe, així com dels drets i de les prerrogatives que aquest darrer ostentava. Amb els capbreus es pretenia mantenir vigents i actualitzats els drets senyorials, garantir la plena explotació i la màxima rendibilitat de les finques, evitar el frau fiscal i assegurar l’estabilitat del sistema senyorial.