L'alcalde quantifica en 50 milions d'euros la inversió realitzada a Segur durant el mandat 2007-2011
L’alcalde de Calafell, Jordi Sanchez, ha quantificat en cinquanta milions d’euros la inversió realitzada al nucli de Segur de Calafell, durant el mandat 2007-2011. El barri és el que arrossega el retard històric més gran de tot el municipi i per això ha estat una prioritat per a l’equip de govern municipal. “Queda feina per fer, però amb la transformació impulsada en aquests darrers quatre anys, Segur de Calafell ha deixat de ser la ventafocs del municipi”, ha dit l’alcalde.
L’alcalde de Calafell, Jordi Sanchez, ha quantificat en cinquanta milions d’euros la inversió realitzada al nucli de Segur de Calafell, durant el mandat 2007-2011. El barri és el que arrossega el retard històric més gran de tot el municipi i per això ha estat una prioritat per a l’equip de govern municipal. “Queda feina per fer, però amb la transformació impulsada en aquests darrers quatre anys, Segur de Calafell ha deixat de ser la ventafocs del municipi”, ha dit l’alcalde.
L’equip de govern municipal ha passat balanç aquest vespre, en un acte a la sala annexa del pavelló poliesportiu municipal “Jaume Vilamajó”, de la seva actuació al nucli de Segur, el més poblat del municipi. Un nucli nascut com a urbanització de vacances on avui resideix, de forma habitual tot l’any, més de la meitat dels habitants de Calafell. “I és on més crisi ha fet la manca de serveis, provocada per un creixement esbojarrat i sense planificar les necessitats que sorgirien”, ha dit l’alcalde.
“Això per no parlar de la gran inestabilitat política que el nostre municipi ha patit en la darrera dècada. Però la normalitat d’aquest darrer mandat ha ajudat a fer la feina que s’havia de fer”, ha afegit.
Jordi Sánchez ha dit també que “la feina no ha acabat i encara en queda molta, perquè el retard era històric de debò, i per això seria bo que el camí encetat no s’interrompés, hi hagi qui hagi al govern”.
Els 49,56 milions d’euros invertits a Segur es desglossen en tres grans capítols. A grans infraestructures s’hi han destinat 13,5 milions d’euros. A l’adequació de carrers, 12,8 milions d’euros. I els 23 milions d’euros restants s’han dedicat a crear equipaments. La millora de carrers i espais públics ha estat un capítol molt remarcable, ja que és un dels més demandats per la ciutadania, sobretot a Segur.
La principal actuació individual ha estat la remodelació de la travessia de la C-31. Amb 10,90 milions d’euros de pressupost, ha estat també la inversió més alta que s’ha fet mai al municipi. L’Ajuntament ha assumit més de la meitat del cost (les obres pròpiament dites, desviament de serveis afectats o expropiacions), en conveni amb la Generalitat.
Les altres grans obres han estat la renovació del centre de Segur, al voltant de l’avinguda Catalunya, la primera fase de la renovació del barri de Rodríguez Pita i l’acabament dels serveis pendents a Segur de Dalt (barri de Cal Tonet). La inversió ha estat, respectivament, de 3,78 milions; 1,78 milions, i 1,85 milions d’euros.
També polítiques socials
Segur s’ha beneficiat també de les polítiques socials que el govern municipal ha impulsat aquests darrers quatre anys. Sanitat, serveis socials i ensenyament han estat les prioritats. Tot, amb la filosofia d’acostar els serveis a la ciutadania. En el mandat que ara acaba, l’Ajuntament ha construït una nova escola bressol municipal i ha aconseguit els terrenys (per adquisició o per gestió urbanística) per a l’edifici definitiu de l’Institut de Segur i per al nou Centre d’Atenció Primària (CAP).
També hi ha hagut una altra decisió estratègica: ubicar els serveis socials locals, la gestió directa dels quals ha estat reassumida per l’Ajuntament, al nucli de Segur. “La crisi ha picat fort al nostre municipi, com a tot arreu, però és a Segur on hi ha més demanda d’atenció social”, ha recordat l’alcalde. També ha apuntat que, per combatre la crisi, s’han impulsat nombrosos projectes de foment de l’ocupació, gràcies als quals s’han generat 500 contractes de treball i s’ha format a 2.000 persones.
I un nou model de municipi
L’altra gran actuació d’aquests quatre anys ha estat la definició d’un nou model de municipi. “No podíem seguir com abans, amb un creixement sense aturador i sense serveis. Per això vam adquirir el compromís de parar, pensar i planificar. Aquesta promesa electoral ha quedat complerta amb el nou POUM”, ha indicat Jordi Sánchez.
El nou Pla General ha creat els espais per als equipaments que seran necessaris a tot el municipi, molt en particular a Segur, sense haver-los de comprar. Els terrenys obtinguts gràcies al POUM costarien més de 300 milions d’euros si s’haguessin d’adquirir en el mercat. “Però el més important és que hem fet un canvi radical de plantejament pel que fa la ubicació els equipaments. S’ha acabat que estiguessin amagats a qualsevol racó del terme municipal. A partir d’ara, els equipaments estaran en ubicacions cèntriques i accessibles”, ha subratllat l’alcalde. Un exemple d’aquesta nova política ja es visible al centre del nucli: el solar de l’antic hotel Segur ja és de propietat municipal i s’ha habilitat com a aparcament provisional de superfície, però en el futur es convertirà en un edifici amb pàrquing soterrani, equipaments i habitatge social.
El nou model de municipi també ha passat per posar en valor el paisatge i per diversificar l’economia local. En el primer àmbit, l’Ajuntament ha aconseguit crear un parc urbà de 84 hectàrees salvades de la construcció, que serà un gran pulmó verd. I per donar un impuls a noves activitats que generin riquesa i ocupació, l’Ajuntament ha adquirit uns locals al Port de Segur, on es crearà un centre lúdic i esportiu basat en els banys d’aigua de mar.