Núria Jofré: 'El meu marit sempre deia que Calafell era el seu poble i per ell era el millor'
Aquest cap de setmana arriba la Cantada d'Havaneres de la Costa Daurada, on s'estrena l'havanera 'Calafell', amb lletra d'un poema del calafellenc Joan Nin i Romeu. Hem entrevistat la seva vídua, Núria Jofré, sobre el records que en té.
Aquest cap de setmana, Calafell reviu la Cantada d’Havaneres de la Costa Daurada. Durant la mateixa, que tindrà lloc les nits de divendres i dissabte (vegeu l’Agenda), es presentarà en públic l’havanera ‘Calafell’, amb lletra del poeta calafellenc Joan Nin –ja finat- i música del compositor Josep Bastons. Hem parlat amb la vídua del poeta, Núria Jofré, dels records del seu marit, de la seva poesia i de Calafell. L’alcalde, Jordi Sánchez, ha rebut aquesta setmana la Núria Jofré al seu despatx, convidada d’honor a la celebració de les havaneres, com també ho serà el compositor de l’obra.
Com ha estat que un poema del seu marit formi la lletra de l’havanera ‘Calafell’?
La Regidoria de Turisme es va posar en contacte amb mi per parlar-ne. Es veu que un noi del Bolavà els havia donat una poesia del meu marit que parlava de Calafell i volien que la lletra servís per una havanera. Jo n’estic molt contenta.
Tenia el seu marit relació amb el món de l’havanera?
Sí, de fet sempre li havien agradat molt. Hi anàvem abans, quan s’organitzaven a la sorra. Després van passar uns anys en què no es van organitzar i quan es van recuperar el pobre ja no hi era.
Què li explicava el seu marit de la seva poesia?
No en parlava gaire, les escrivia per ell. Si no hagués estat per un veí, el primer llibre no s’hagués editat mai.
Què recorda dels seus poemes?
A casa tinc un llibre amb més de 600 poemes, tots dedicats i inspirats en mi. M’agrada molt perquè m’emocionen. Els seus poemes parlen de Calafell i de tot el que hi havia a Calafell.
A què es dedicava el seu marit?
Era pagès i va treballar molts anys al sindicat com a a escrivent. Mentrestant, va obrir la primera caixa, només els diumenges al matí. I ja després, quan es va obrir la caixa al cantó de la Font, hi va treballar.
Fill d’una família de pagesos, quin vincle l’unia per dedicar tant poemes al mar?
El mar i el Castell eren els seus punts d’inspiració en els seus poemes. Ell sempre deia: "Calafell és el meu poble i per mi és el millor". També col·laborava a escriure coses que parlaven de Calafell en el programa de Ràdio ‘El Pere i el Pau’. Tenia un gran domini del català.
Quins estudis tenia el seu marit per gaudir d’aquell català tan pur, malgrat l’època en què va viure?
El seu mestre va ser Josep Bargés. Durant més de 50 anys s’enviaven cartes quan el mestre era a Mèxic. A part del mestre el meu marit també anava molt a la biblioteca del Vendrell a perfeccionar-se. Aquí a Calafell encara no hi havia biblioteca.
Quins records guarda d’ell?
Molt macos, si el pogués torna a tenir… Jo cosint i ell escrivint. Sempre anava amb una llibreteta a la butxaca. En ella ho escrivia tot. Les guardo com una joia. Primer ho escrivia a mà i després, a màquina. De vegades escrivia fins i tot darrere les revistes. Recordo anar amb ell a Reus, a Vilanova i la Geltrú, a Ulldemolins… a participar en concursos literaris. La poesia sobre la Creu de l’Església és l’última que va fer… Sempre duia papers a sobre.