Resultat de la cerca

La teva cerca: | 12396 resultats

Cristina fernández escriu un conte sobre els orígens de segur i el llegeix al pregó de la festa major de sant miquel

La mestra Cristina Fernández Melendo ha pronunciat aquest vespre, el pregó que obria la festa major de Sant Miquel, que fins dilluns vinent se celebrarà al nucli de Segur de Calafell. La pregonera ha escrit per a l’ocasió un conte que rememorava els orígens de Segur. Fernández ha evocat “el paratge idíl·lic de boscos i conreus” que era el nucli fins fa poc més de 60 anys.

LA FESTA MAJOR DE SANT MIQUEL, EN IMATGES / Reportatge fotogràfic

Si voleu veure grans les fotos, cliqueu-hi al damunt amb el botó dret del ratolí i trieu l'opció "veure imatge".

El president de la generalitat reconeix a calafell que la situació és greu i apel·la al nou finançament per donar-hi resposta

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reconegut aquest migdia a Calafell que la situació econòmica és greu, “tant per a la ciutadania catalana com per a l’Administració”, i ha apel·lat al nou finançament per a donar resposta a les necessitats dels catalans. Montilla ha afegit que confia assolir properament un acord de finançament “satisfactori i just”, i s’ha mostrat “optismista, però realista” sobre les negociacions en marxa.

LA VISITA DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, EN IMATGES / Reportatge fotogràfic

Si voleu veure grans les fotos, cliqueu-hi al damunt amb el botó dret del ratolí i trieu l'opció "veure imatge".

Acaba la festa major de sant miquel al nucli de segur de calafell

Aquest vespre acaben els quatre dies d’activitats amb què el nucli de Segur de Calafell ha celebrat la festa major de Sant Miquel. La del nucli de Segur tanca el cicle de tres festes majors que celebra Calafell pel fet de tenir tres nuclis (les altres dues són la de Sant Pere, a la Platja, i la de la Santa Creu, al Poble).

L’alcalde crida a empadronar-se als prop de 20.000 residents que viuen al municipi sense estar censats

L’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha fet una crida a les prop de 20.000 persones que s’estima que viuen al municipi sense estar-ne empadronats perquè s’inscriguin al padró. Amb aquesta mesura, l’Ajuntament multiplicaria les aportacions de l’Estat i de la Generalitat, que es calculen per la població de dret i no per la de fet.